Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, un comentari sobre Europa i l’Agència Tributària fent servir la IA.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Cada vegada hi ha una consciència generalitzada més gran que l’ús (i sobretot l’abús) de dispositius digitals entre els més joves té uns efectes no desitjats i molt perjudicials per ells. I també per a la societat present i futura.
L’accés a les pantalles s’està posant en debat i molta gent s’està adonant del costat fosc d’aquesta “nanny” que fa uns anys ens va caure del cel. De les pantalles a les addiccions, al “bullying” i a la pornografia, per posar-nos en alguns dels casos més dramàtics, hi ha un pas. I un pas que els joves fan a cegues, sense el que ara se’n diu ‘control parental’.
Els centres escolars i alguns centres que tracten les addiccions a les pantalles s’han convertit en abanderats d’aquest clam, i demanen que els nostres nens i nenes no tinguin accés al mòbil ni tinguin el seu propi dispositiu fins que no siguin prou madurs. Però a partir d’aquest punt, no passa mai res. Cada centre escolar ho fa com vol o com pot i no hi ha unes directrius que s’apliquin igual en l’àmbit de país. Suposo que aquesta seria una mesura molt impopular i ningú s’atreveix a posar l’esquellerinc al gat.
I mentrestant, els mòbils d’alguns adolescents continuen vomitant problemes. Problemes per ells mateixos i per als qui els envolten: família, companys d’escola, amics…
I enmig de tot això, escoltava la història d’un centre escolat al centre de Londres, a Notting Hill, a on Hugh Grant es va trobar amb Julia Roberts, que han posat en marxa un programa que pot resultar sorprenentment innovador, i que consisteix que els alumnes s’estiguin a l’escola de set del matí a set de la tarda. Sense mòbils. Allà hi esmorzen, dinen i sopen, juguen, fan deures, esports i extraescolars, i quan tornen a casa, ja estan alliberats per fer el que vulguin: mirar la tele, el mòbil o el que sigui, perquè els pares saben que la feina ja la tenen feta. Per alguns pares, aquesta iniciativa és una alenada d’aire fresc i per altres, fins i tot és una oportunitat per tenir per primera vegada, una feina de vuit hores. En fi, que sempre hi ha algú que es posa creatiu i de qui podem agafar algunes idees?
Què us sembla aquesta proposta? No sé si seria viable al nostre país, però no patiu. Hi podem pensar en veu alta i quedar-nos amb el que ens agradi més.
De moment, i mentre esperem que el Consell de Ministres Espanyol ens tregui les castanyes del foc amb una llei que diu que vol aprovar, no sembla que estigui passant res.”
Amb el patrocini de:
