Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, un comentari sobre Europa i l’Agència Tributària fent servir la IA.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència!
Avui tinc un menú de dos plats, i no sé quin em fa més mandra. El primer és la declaració de la renda. I el segon és el de les eleccions europees.
Començaré pel final perquè tinc poc a dir: amb una abstenció de gairebé el 50%, he sentit a dir força vegades que als europeus ens interessa poc Europa. Però jo ho matisaria una mica, i diria més aviat que els europeus donem per suposada Europa. En el nostre planeta, ser europeu és un privilegi al qual no volem renunciar, però tampoc estem fent res per retenir i mantenir. A Europa hi viu el 10% de la població mundial, però s’hi fa el 30% de la despesa social del món. Això ens hauria de dir alguna cosa de la qualitat de vida que tenim i que cada vegada valorem menys. Els únics que semblen estar interessats en les eleccions són, paradoxalment, els que la volen destruir.
La ultradreta es mobilitza cada vegada més, busca el suport dels més joves i treballa a mitjà termini per fer-se un lloc a les institucions europees en un termini de 10 o 15 anys. No sabem què passarà quan arribin a manar. Si mai arriba aquest moment, ens podem trobar que s’apoltronin a les institucions europees, com han fet els nostres polítics habituals, o que realment despleguin un programa de destrucció i desmuntatge d’una Europa que en aquell moment ja s’acostarà al segle de vida.
Realment, no sabem estar bé. No sabem estar tranquils i gaudir de la sort que tenim.
I l’altre gran tema d’avui és la declaració de la renda. Però no vull parlar de cap qüestió tècnica, sinó d’un punt que m’ha despertat una certa curiositat. Com sabeu, des del passat 2023 estem en ple boom de la intel·ligència artificial, però resulta que l’Agència Tributària ja es plantejava ser líder en el seu ús al pla estratègic del 2020 al 23. És a dir, molt abans del moment actual de popularització de la IA. La fan servir per detectar el frau fiscal, per donar millor servei al contribuent (ehem) i coses així. I no és que em sorprengui aquesta part, sinó que el que em sorprèn més és que l’estat no tingui la iniciativa en aplicar-ho en altres temes, com els serveis socials, l’infame SEPE, en la gestió dels “bonus2 culturals, educació i tants i tants altres àmbits.
Si l’estat fos una empresa, el felicitaria perquè ha invertit i innovat en un àmbit de la seva activitat d’on en pot treure el rendiment econòmic més gran. Però diria que precisament el que justifica un estat és tota la resta.
I aquí empalmem amb el que deia abans d’Europa i la desafecció. Perquè ens queixem, però mai passar res. Això sí, paguem.”
Amb el patrocini de:
