Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, un comentari sobre la selectivitat.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència!
El tema d’aquests dies és sens dubte la selectivitat. Aquest mal necessari al qual sotmetem als nostres joves cada any.
No sé si compartireu amb mi que l’origen i la justificació de la selectivitat és fer, precisament això, una ‘selecció’. Triar els millors per a cada carrera, els més capacitats, els més aptes. I a falta d’imaginació i altres recursos, la manera de fer-ho és fent-los fer un examen que, si el suspenen, els expulsa de la possibilitat d’estudiar a la universitat, almenys aquell any.
D’uns anys cap aquí m’ha semblat observar un efecte de doble hèlix molt curiós. Per una banda, l’examen s’ha tornat molt més tou, menys dur. Mentre que fa vint anys l’aprovaven el 80% dels alumnes que s’hi presentaven, ara són gairebé el 100%. Aquesta constatació, que no té una arrel empírica per manca de dades al respecte, em lliga perfectament amb el fet que també els estudis de tots els nivells estan baixant el llistó. Els joves d’ara tenen menys capacitat d’atenció, analítica, han passat la pandèmia… i tot acaba derivant en baixar el nivell d’exigència educatiu. Aquest seria un debat molt-molt llarg amb molts més racons per explorar i molts punts calents i espinosos. Per una altra banda, i de forma molt paradoxal, viuen la selectivitat d’una forma molt més dramàtica que abans. És a dir, passar aquest examen, que és més fàcil que fa uns anys, els representa un trauma, que diuen ells, important. Les dues coses semblen contradictòries, però passen alhora. Reaccionant a això, ja s’ha anunciat que l’any que ve, o en els pròxims, desapareixerà. No sé si és això el que convé. Tampoc veig que anem sobrats d’imaginació per trobar una manera alternativa de canalitzar l’accés als estudis universitaris.
I el que temo és que canviarem un sistema antiquat per un de modern, però inútil i inoperant. Al cap i a la fi, continuarà passant el de sempre, és a dir, res.”
Amb el patrocini de:
