Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, una altra columna sobre el llenguatge.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Continuem amb sequera, però de mica en mica el tema perd urgència. Només se’n sent a parlar perquè el gremi d’hotelers de Lloret ha decidit comprar una dessaladora pròpia, o perquè els pagesos es queixen que els falta aigua per mantenir els conreus viables.
Sentim a parlar d’alguna multa aquí i una altra allà. Una empresa de Begur ha rebut una sanció milionària perquè es dedicava a omplir piscines i a la gent li han prohibit portar aigua en ‘cubes’ d’altres parts de la pell de toro per reomplir la seva pròpia piscina. En fi… tot això ens arrenca un mig somriure de pensar que ens està passant com a la pandèmia. A veure si m’explico.
Recordeu quan sortia la prohibició de fer reunions de més de sis persones? Com a bons mediterranis que som, el nostre pensament s’orientava automàticament a ‘fer la pirula’, és a dir, a veure com ens ho muntàvem per saltar-nos la prohibició. El nen és molt petit i no compta. La iaia és molt gran i com que viu sempre amb la tieta només en comptarem una. El cosí ja ha passat la COVID i no compta… segur que coneixeu molta gent que no sou vosaltres mateixos que feien aquestes càbales.
Ara fem el mateix. No tenim aigua? Doncs la portem de fora. La piscina està buida? Doncs la fem omplir ‘a tope’. Però tinc la sospita que aquest cop no ens sortirà tan bé la jugada, perquè la sequera és un fet i, de moment, està aquí per quedar-se (ara es diu així).
Mirem a altres bandes: jo mateix fa una setmana assenyalava el buidatge de les preses per part de les empreses hidroelèctriques que ens va deixar sense reserves de cara a la pitjor sequera que hem viscut… fins ara! També podem assenyalar als de les piscines, als hotels, als pagesos… a casa no gastem 100 litres per persona i dia ni de conya. Llavors, algú ens deu alguna cosa? Ens posaran un gomet verd per estalviar? Començo a tenir la sospita que si no plou, i molt, aviat, aquestes ximpleries aviat ens en descuidarem. El temps d’aquests dies és de primavera… i encara estem al febrer! No sé… Pinten bastos, i sembla que no ens ho acabem de creure…
En continuarem parlant. De moment, molt bon dia a tothom i que no ens passi res!”
