Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, una carta de queixes per abans de començar la temporada turística.
“Bon dia, Audiència,
Avui us recomanaré una mala experiència. Avui m’agradaria parlar-vos d’un documental que podeu trobar a una de les plataformes més conegudes de la que no direm el nom perquè no paga publicitat. El documental es titula ‘No estás sola’ i narra el cas de la noia que va ser violada als San Fermines de 2016 per la tristament coneguda ‘Manada’.
En documental explica el cas aportant detalls del cas i essent molt respectuosos amb la identitat de la víctima. Molt. I ho trobo molt bé. Però aquí acaben les coses bones.
En aquest documental també s’hi expliquen coses que fan que hom (o don) senti vergonya de viure a l’estat on ens toca viure, i de formar part de la societat on estem. Es parla de l’intent de la defensa de la Manada de fer veure que ells són la víctima i no al revés. Una campanya vergonyosa que tots els mitjans de comunicació van comprar d’una manera o altra. També com es va revictimitzar a la pobra noia, fent-la passar per un camí tortuós al més pur estil del Procés de Kafka.
I la cirereta de tot plegat la posen els jutges. Hi deu haver gent de tot, però en aquest cas van fer un paper més que galdós. Es van cobrir de glòria i donen ganes de… en fi, no ho direm que després passa el que passa. Clar, ells sí que poden dir el que diuen al judici. Però nosaltres, els feliços administrats, tenim línies vermelles que no podem creuar a risc que un llamp ens caigui de la judicatura i ens sentenciï a l’infern judicial.
En fi, mireu-lo. Mireu-lo si-us-plau. Passeu per aquesta mala experiència. Si podeu, compartiu-la amb tothom que pugueu. Perquè ens farà ser més conscients del moment i el lloc on estem. I aquest és el primer pas per sortir d’aquest forat fastigós.
Finalment, jo era dels que als noranta i als dos mil pensava que la igualtat entre homes i dones ja era un fet i, si no de real, poc li faltava. Que il·lús que vaig ser!”
