Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, sobre els festivals i la cultura urbana.
“Aquest cap de setmana passat Blanes va viure el seu delirium tremens en forma de festival de cultura urbana. Una manera més o menys precipitada d’entrar al sector dels festivals que feia temps que tenia un buit.
Després de diferents intents, Lloret no aconsegueix arrancar un festival de referència. Pineda, després de molts anys de picar pedra, ha patit un naufragi només salvat per la perícia dels organitzadors de fer servir un altre dels seus festivals, el de Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, com a bot salvavides. I Calella aspira a ser el far que il·lumini els formats boutique que ara mateix encapçala Tossa.
Enmig de tot això, Blanes ha parit, presentat i realitzat un festival en menys de dos mesos. La gesta no és menor i, vist l’èxit de la proposta, cal reconèixer la feina feta. Concerts interessants, activitats complementàries molt ben lligades i una gentada que ha donat fe que aquest era un buit que algú trobava a faltar.
I com a cirereta al pastís, una cap de cartell que realment ha situat Blanes al mapa.
I no tant pel matisos (per dir-ho d’alguna manera) del personatge, sinó per tot el que va passar al concert de Leticia Sabater i la repercussió posterior. Us animo a buscar informació sobre aquest tema a la premsa estatal. Blanes està a tots els diaris, portals i televisions de l’estat. Totes! Digueu-ne una i hi trobareu la notícia.
El més xocant, des del meu punt de vista, no és que fem marca de població acostant-nos al que en podríem dir ‘celebrities’ – ejem – sino que es vanalitzi el tema del petó i de l’abús sexual. Això ja em sembla un tema que passa de folklòric i ens situa a la zona vermella.
No hem après res de la crisis per l’abús de Rubiales sobre Jenni Hermosos?A qui se li acut jugar amb aquest foc? La situació es provoca i es disposen els elements perquè, just després, es pugui dir que hi ha hagut un abús sexual perpetrat en directe davant de 25.000 persones.
Utilitzar aquestes estrategemes només per guanyar notorietat vanalitza els casos en què l’abús és realment no desitjat, i molt menys provocat. I, com a comunitat, quan algú fa servir aquestes situacions per guanyar rellevància, em sembla que tots fem un pas, o dos, o deu enrere.
El resultat és molt injust. La protagonista té el seu minut de glòria, i nosaltres – com a poble, com a societat – la nostra estona de pena.
I no passa res!”
