Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, sobre el mar Mediterrani.
“Sabíeu que el Mediterrani ocupa un 5% de la superficie del planeta, però que en canvi acull el 20% de la biodiversitat de la Terra? El nostre és un mar sorprenent. És un lloc únic que, també diguem-ho, no sabem ni cuidar ni dignificar.
Massa vegades aquest preciós mar que van conquerir els romans (també arrasant amb tot, ja fa més de dos mil anys), s’ha convertit en un centre de disputes, problemes i conflictes. Cap d’ells ens hauria de deixar indiferents i, malgrat tot, sembla que hàgim desenvolupat la capacitat de posar pell morta sobre pell morta. Plantejo tres situacions.
El Mediterrani és un mar amenaçat per la sobreexplotació pesquera i per l’abocament de plàstics, per no dir que a molts llocs (com la Costa Brava) la construcció i la pressió de l’activitat humana va directament contra el sentit comú.
El Mediterrani també és una frontera que moltes persones desesperades volen saltar a la cerca d’una nova vida, d’una bona vida, i en canvi massa vegades hi troben la mort. Des de Gibraltar fins al Bósforos passant per Lampedusa o Malta, el nostre mar és un tapís on cada dia s’hi representa el drama social del nostre planeta.
I per acabar-ho d’adobar, des del cap de setmana passat el fràgil equilibri a la zona de Palestina i Israel ha volat pels aires. Fa milers d’anys que el pròxim orient, lloc de confluència de les grans religions monoteistes del planeta, és un focus d’inestabilitat. Però el problema no son les religions. Les religions només són l’excusa per consolidar situacions d’equilibri geopolític, social i econòmic injustes, d’opressió i molt inestables. Jugades impossibles que, tard o d’hora, fracassen i tornen a tacar el nostre estimat mar de sang.
Però aquesta sang, rarament arriba a veure’s des de la nostra banda del mar i per això a vegades podem mirar cap a una altra banda i fer veure que res d’això passa.
Per això voldria acabar dient que malgrat tot, no passa mai res, però em temo que aquest cop no serà veritat.“
