El 36% dels usuaris de la sanitat pública catalana ha d’esperar més de cinc dies per aconseguir una cita amb el metge d’atenció primària, segons l’informe Dades del sistema de salut de Catalunya 2017–2024 elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Un percentatge similar valora negativament aquest temps d’espera.
L’estudi, que analitza 507 indicadors del sistema sanitari —163 d’ells nous—, revela una evolució desigual. Les llistes d’espera milloren en les cirurgies de major complexitat, com les operacions de columna o les pròtesis de maluc i genoll. En canvi, s’allarguen en intervencions senzilles, com l’alliberament del túnel carpià o les amigdalectomies.
Menys activitat a l’atenció primària i més hospitalització a domicili
El document apunta a una baixa del 10% en la freqüentació a l’atenció primària durant el 2024. Paral·lelament, creix un 11% l’hospitalització domiciliària i un 10% les visites en centres de salut mental ambulatòria per persona.
També s’observa una millora en l’ús adequat de les urgències hospitalàries: disminueixen un 15% els ingressos que superen les 24 hores d’estada a urgències i augmenten fins al 40% els casos classificats com “de major urgència”.
Desigualtats en l’abordatge de la cardiopatia isquèmica
En l’atenció a l’infart, l’estudi constata que homes i dones reben atenció en el mateix temps, però persisteixen diferències en el tractament. Més del 93% dels homes rep antiagregants, mentre que en dones el percentatge no arriba al 90%.
Més activitat sociosanitària i canvis en la mortalitat
Els hospitals de dia sociosanitaris han atès un 30% més de persones, tot i que disminueix la cobertura del programa d’atenció domiciliària de l’atenció primària i comunitària.
Pel que fa a la mortalitat infrahospitalària, augmenta en casos com insuficiència cardíaca, infart agut de miocardi, pneumònia, fractura de fèmur i asma. En canvi, baixa a l’atenció intermèdia —especialment en unitats de subaguts (10%) i convalescència (6%)—.
Resultats irregulars en seguretat i eficiència
La polimedicació (més de deu fàrmacs) es manté estable en el 4%, però supera el 20% entre majors de 75 anys. Les caigudes en hospitals d’aguts pugen un 9% i empitjora la profilaxi en cirurgies electives de recte (82%) i còlon (80%).
En eficiència, creix tant el consum com el cost de la farmàcia ambulatòria. El 2024, el 24,5% de la població va consumir antibiòtics, el 12,3% hipolipemiants i l’11,6% antidepressius. Als hospitals, però, millora l’ús de fàrmacs biosimilars, assolint els objectius marcats.
A més, la durada dels ingressos hospitalaris s’ha reduït, sobretot a l’atenció intermèdia.
La mortalitat estandarditzada baixa un 2,8%
L’informe conclou que la mortalitat estandarditzada a Catalunya disminueix un 2,8%, i se situa en 736 morts per cada 100.000 habitants.
