Un estudi liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya assenyala que la majoria de molls dels ports catalans tenen risc d’inoperativitat a llarg termini per la pujada del nivell del mar. També es veurien afectats passejos marítims com els de Lloret de Mar, Blanes, Vilassar de Mar, Premià de Mar o Pineda de Mar.
L’informe l’han elaborat des del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L’objectiu era analitzar els riscos d’aquestes infraestructures i plantejar solucions viables.
Poc risc de cara al 2050, però molt al 2100
Així, s’han analitzat 44 ports gestionats per la Generalitat. De la mostra en queden fora els de Barcelona i Tarragona. D’aquesta anàlisi se’n desprèn que el risc més alt que tenen és la pèrdua d’operativitat. En línies generals, els ports estudiats estan força ben preparats per afrontar aquesta inoperativitat deguda al canvi climàtic en l’horitzó 2050. En concret, el 75% tenen risc zero, molt baix o baix. En canvi, si es pren com a referència de futur l’any 2100, el 91% presenten un risc alt o molt alt d’inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs.
Un altre risc detectat és l’agitació. Així, entre un 16% i un 25% dels ports es troben davant un risc alt o molt alt d’agitació excessiva, depenent de l’escenari considerat.
Aquestes afectacions són especialment destacables a la zona portuària nord, on s’observen riscos elevats d’ultrapassament significatius dels dics de recer pel fort onatge. En el conjunt de ports el risc és d’entre un 23% i un 34%.
Pel que fa a l’estabilitat dels dics, entre el 41% i el 54% dels ports presenten un risc alt o molt alt d’inestabilitat en algun dic, depenent de l’escenari i l’horitzó.
Els passejos del Maresme, els més afectats
Pel que fa als passejos marítims, l’estudi n’analitza 31 i els classifica en tres grups. El primer grup de 10 són els que tenen riscos mitjans a llarg termini. Aquí hi ha passejos de Llançà, Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Lloret de Mar, Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l’Ametlla de Mar.
Un segon grup, també de 10, inclou els que tenen riscos alts a llarg termini. Aquí hi ha la platja del Portitxol de l’Escala, el passeig de Sant Antoni de Calonge, el passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, la platja Canyelles de Lloret de Mar, el passeig de s’Abanell de Blanes o el de Cunit. També el d’Altafulla, el de la platja de la Pineda de Vila-seca, el de Cases i el del Marjal a Alcanar.
Per últim, hi ha un grup d’onze on els riscos a llarg termini serien molt alts. Aquests, per ordre de prioritat en les actuacions a fer, són el de Vilassar de Mar, el de Premià de Mar, el del Masnou, el de Montgat, el de la platja de la Bassa Rodona de Sitges o el de platja de la Riera de Pineda de Mar. També el del doctor Jesús M. Isern de l’Escala, el de la platja del Port de Llançà, el de la platja de l’Arenal de l’Ampolla, el de Jaume I-Platja de Llevant de Salou i el de la platja de la Riera Xica de Sitges.
Per reduir aquests riscos, es plantegen una sèrie d’actuacions diverses que s’haurien d’aplicar en diversos terminis. Aquestes inclouen reforçar estructures o crear-ne de noves com una protecció d’esculleres o estructures amb fondàries de cimentació més profundes. També inclourien canviar paviments i drenatges, entre d’altres.