Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, una altra columna sobre el llenguatge.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
El tema de moda és la sequera. I d’això m’agradaria parlar una mica. El passat dissabte va ploure una mica, tot just per remullar les comparses de carnaval dels nostres pobles i viles. Però necessitaríem que pluges molt més. Per posar-vos en situació, a la nostra zona el més normal és que ploguin uns 600 litres per metre quadrat a l’any. El passat dissabte van ploure amb prou feines vint-i-pico. És a dir, necessitaríem trenta dies seguits com el dissabte passat per cobrir la pluja normal d’un any. Ja no dic per recuperar el nivell habitual als pantans, sinó només per registrar els valors habituals.
Però el que necessitem més i amb més urgència són dues coses. La primera és ser més intel·ligents del que hem estat en el passat. I la segona, tornar a ser intel·ligents en el futur, quan plogui.
Permeteu-me que parli avui de la primera, de mirar de ser més intel·ligents que en el passat. El gener de 2020 el pantà de Susqueda, el de més proximitat a casa nostra, estava al 90 % i van decidir començar a desembassar en una maniobra que va atreure la curiositat de molts espectadors.
La increïble cascada que sortia de la presa amagava, però, una maniobra especulativa i econòmica. I és que en aquell moment les elèctriques estaven aprofitant per generar l’energia al preu més barat possible i cobrar-la al més car possible. És a dir, generaven amb les hidroelèctriques i el cobraven a preu de carbó. Aquesta és una altra de les meravelles del sistema que tenim de tarifatge elèctric. Un puzle que ningú entén i que, per tant, permet maniobres fosques com ara aquesta.
I ara, clar, trobem a faltar aquella aigua que es va desembassar innecessàriament.
Però no passa res… i ho trobo ofensiu i insultant. A la ciutadania se’ns demana que estalviem aigua. Hi estic d’acord. Als pagesos que no reguin. D’això ja en parlarem. Però i les preses? Ningú pensa mirar enrere i demanar responsabilitats?
Perquè fins on jo sé, els beneficis que es van generar en aquell moment no es van repartir entre tota la societat. Ara, els perjudicis de la sequera sí que ens els mengem tots amb patates.
I ho deixo aquí abans no m’enfadi més. Au, bon dia! I que no ens passi res!”
