God Save the Queen és un dels millors tributs a la banda britànica Queen i aquest dissabte al festival Arts d’Estiu de Pineda de Mar s’han exhaurit les entrades per rememorar cançons de totes les èpoques. El públic ha gaudit d’un espectacle que va molt més enllà de la música, ja que cada membre de God Save the Queen integra l’artista que imita amb uns moviments sobre l’escenari i unes vestimentes molt semblants a l’original.
El concert va començar amb un ritme frenètic amb Tie your mother down i Now I’m here. Pablo Padín es posa a la pell de Freddie Mercury i transporta el públic més veterà a moments màgics com els d’aquell Wembley del 1986 que semblarien irrepetibles. I els espectadors més joves van entendre perquè Queen és un grup de referència en la memòria col·lectiva internacional.
Des dels hits més rockers fins a l’èpica de ‘Show must go on’
Un hit rere un altre sense pausa ni discursos. Under pressure ens portava al 1981 quan Queen va crear aquest tema amb David Bowie. És un tema ben viu que, per exemple, interpretaven no fa gaire Pedro Dacosta i Cesc Fuentes ‘Triquell’ al programa Eufòria de TV3. Després van tocar Play the game, Another one bites the dust i Bycicle race.
“Qui vol viure per sempre, qui vol estimar per sempre si l’amor ha de morir”. L’èpica i el drama caracteritzaven la banda londinenca i els argentins ho saben transmetre molt bé. Una gran interpretació de Who wants to live forever que potser a algú li recorda l’escena del musical romàntic Moulin Rouge amb Nicole Kidman i Ewan Mcgregor.
God Save the Queen entrava a la roda de balades poderoses amb Born to love you, Love of my life o Somebody to love. Daniel Marcos, fent de Bryan May, oferia un solo de guitarra espectacular just abans que tornés Pablo Padín amb una jaqueta groga i afegís encara més dosis d’èpica i drama al concert amb The Show must go on.
L’eufòria del públic de l’Arts d’Estiu
El públic estava entregat i continuaven amb un èxit rere l’altre. Fins a Radio Gaga els espectadors van vibrar amb la música dels artistes argentins des de la cadira i amb Crazy little thing called love tothom es va aixecar espontàniament. L’eufòria es va acabar de desfermar amb Bohemian rapsody i la gent es va tornar a posar dempeus.
Van abandonar l’escenari i quan van tornar ho van fer a ritme del rock enèrgic dels clàssics I want to break free i We will rock you. “No time for losers, cause we are the champions”. Amb aquest tema guanyador encaraven el tram final de concert. Pablo Padín es va treure la capa que duia per tocar We are the champions i, després de l’últim bis, la traca final va arribar amb I want it all i Don’t stop me now.
Fa vint anys que imiten a Queen i no pararan perquè ho fan molt bé. Volen ser tan fidels a la banda que no van ni presentar els membres. God Save the Queen, que porta el nom de l’himne nacional que sonava al al final de cada concert de Queen, són Pablo Padín a la veu, Daniel Marcos a la guitarra, cors i teclats, Matías Albornoz a la bateria i cors i Ezequiel Tibaldo al baix.
Foto: Laura Llunell/marina360
