La comarca del Maresme és una de les que va rebre més residents nous que provenien de grans ciutats catalanes l’any 2022. Aquell any, un total de 13.599 residents van traslladar-se a viure a municipis no urbans. Principalment, a poblacions del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf. Així ho apunten dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Barcelona és la ciutat amb més sortides netes cap a la resta del territori, amb 10.079 persones menys. La segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb saldos negatius de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament.
Pel que fa als destins, els municipis de les localitats i àrees semidenses, generalment d’entre 5.000 i 50.000 habitants, han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya. Han registrat un saldo positiu de 9.531 habitants l’any 2022, d’una magnitud semblant l’any 2019, previ a la pandèmia, que va ser de 9.167.
Per la seva banda, als municipis de les àrees rurals s’han comptabilitzat 4.048 entrades més que sortides. Aquest saldo és inferior al dels anys 2020 i 2021, amb 11.374 i 7.735 migrants, respectivament, però és superior al de 2019, que va ser de 2.799 persones.
El Barcelonès ha estat la comarca amb el major flux net negatiu, amb 13.279 persones menys. Els saldos migratoris positius més alts s’han detectat al Vallès Oriental (1.634), el Baix Penedès (1.577), el Maresme (1.498) i el Garraf (1.107).
Moviment de ciutadans amb la resta de l’Estat
En relació amb els fluxos migratoris amb la resta de l’Estat, el saldo de 2022 ha sigut negatiu. Així doncs, hi va haver més emigracions que immigracions. Segons les dades, van marxar unes 55.972 persones, mentre que en van arribar 50.107, donant un saldo net de -5.865 persones.
Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid han agrupat la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta de l’Estat. Una llista que l’encapçala Andalusia, amb el 18,2% de les immigracions i el 18,8% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, Catalunya ha registrat saldos negatius amb 13 comunitats autònomes.
Han destacat Andalusia amb un saldo net negatiu de 1.438 habitants, les Illes Balears amb 971, la Comunitat Valenciana amb 903 i la Comunitat de Madrid amb 674. En l’altre extrem, el saldo ha sigut de signe positiu respecte a Ceuta i Melilla (283), Múrcia (246), Navarra (24) i Cantàbria (15).
Els intercanvis migratoris amb la resta de l’Estat han estat de signe positiu a nou comarques catalanes, concretament a la Garrotxa (86 persones), el Baix Ebre (51) i Osona (39). Entre les comarques amb saldos negatius, han sobresortit el Baix Llobregat (-1.417), el Vallès Occidental (-1.098) i el Maresme (-893).
Les taxes de migració netes positives més altes han correspost a l’Aran (3,0‰), la Garrotxa (1,4‰) i el Pallars Jussà (0,8‰), mentre que les taxes més negatives s’han registrat al Priorat (-3,2‰), el Garraf (-2,2‰) i el Maresme (-1,9‰).
Balanç amb l’estranger
El balanç de les migracions a l’estranger s’ha tancat amb un saldo net de 158.546 persones, que representa el valor més alt mai registrat. Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera ha sigut de 165.069 habitants, mentre que el de nacionalitat espanyola ha estat negatiu, de 6.523 menys.
El saldo migratori extern ha estat positiu a totes les comarques i a l’Aran. Les majors taxes de migració neta s’han concentrat al Barcelonès (32,1‰), la Selva (27,9‰), la Garrotxa (25,3‰) i el Tarragonès (23,7‰). Les menors taxes s’han apuntat a les Garrigues (4,5‰), el Solsonès (6,3‰), el Pallars Sobirà (6,8‰) i el Pla de l’Estany (9,3‰).
