test

Portal de Continguts Digitals de Ràdio Marina

El CEAB-CSIC localitza dues proteïnes noves al esquelets de les esponges, un descobriment que podria tenir aplicabilitats biotecnològiques

Des del centre blanenc afirmen que un coneixement més profund de les esponges pot revelar claus evolutives i, també, "obrir perspectives innovadores" en biotecnologia


Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i investigadors de la Universitat de Tottori del Japó han descobert dues noves proteïnes en els esquelets de les esponges. Aquest descobriment suposa un pas endavant, com assenyalen des del centre, per ampliar el coneixement dels que podrien ser els primers animals que van habitar la Terra. A més, descobrir més coses sobre les esponges pot arribar a tenir una aplicabilitat biotecnològica.

Les esponges són els únics animals que utilitzen el silici dissolt a l’aigua en forma d’àcid silícic per elaborar esquelets. Aquests esquelets són de “cristall”, segons assenyala el CEAB-CSIC, perquè tenen la mateixa composició química que el vidre. Així mateix, estan constituïts per un compost conegut tècnicament com a sílice. Les dues noves proteïnes descobertes, anomenades hexaxilina i perisilina, s’han localitzat a l’interior de la sílice de les esponges.

La sílice és, ara com ara, un dels materials inorgànics més importants. Des del CEAB-CSIC apunten que “dominar el procés biològic pel qual les esponges produeixen aquest material suscita notables expectatives biotecnològiques”. Aquestes es relacionen amb l’elaboració de fibra òptica, de materials i d’estructures arquitectòniques. Així mateix, també es podria aplicar en l’encapsulació termoestable en sílice de vacunes víriques i d’ARNm, i en teràpies experimentals de regeneració òssia en mamífers. Ara bé, des del centre blanenc apunten que els avenços en les potencials aplicacions es veuen alentits per problemes per controlar la deposició de la sílice durant el procés de polimerització.

Tot i això, afirmen que un coneixement més profund de les esponges pot revelar claus evolutives i, també, “obrir perspectives innovadores” per a la biotecnologia. En aquest sentit, es pot desvetllar com produeixen sílice de manera biològica i noves rutes per a la síntesi controlada d’aquest mineral amb un cost i un impacte ambiental menors que els processos industrials actuals.

 

Gemma Masó i Casadevall
Periodista de Ràdio Marina.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

El més llegit