Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, sobre el tema destacat d’aquests últims dies: la possible derogació de la MAT a la Selva.
” Bon dia Josep Lluís, i audiència,
En els darrers dies hem vist com ressuscitava un dels monstres que més hem temut en els darrers anys, la MAT. Una infraestructura brutal que esquinça el territori per portar una energia elèctrica de molt alt voltatge de França cap a Barcelona, des d’on encara va més enllà. Recordo com fa quinze anys, els ajuntaments donaven instruccions a les policies locals de multar les furgonetes on venien per fer signar als propietaris dels camps i boscos afectats els contractes d’expropiació perquè els ajuntaments no els cedien espais per fer-ho. La resistència a aquesta infraestructura imposada i exagerada era total i unificada. Societat civil i ajuntaments es van alinear per plantar-hi cara.
La setmana passada, en canvi, els ajuntaments afectats s’estaven al costat dels impulsors de la MAT després d’acordar un nou recorregut. Amb el tema de l’ampliació de la dessaladora, que no podia avançar sense l’energia de la MAT, ja es veia que a algú se li començaven a alinear els astres. I, efectivament, no han passat ni un parell de mesos que ja hi ha nou recorregut. Un recorregut amb la meitat de potència, però que continua essent molt alta i que continua destrossant un territori que aquest cop els alcaldes i el poble no han sabut defensar a una. O no han volgut, no ho sé.
Tot plegat té aquella ferum del ‘pim-pam-pum’, d’acord de darrera hora, al minut de descompte, en un local fosc i moltes ampolles d’Albariño buides sobre la taula, a més d’un esborrany de contracte o conveni que a tothom ja l’avorreix i que se signa abans no entrin les profiteroles i la ratafia. Això m’ho invento jo, clar.
Durant quinze anys, la comunió entre poble i ajuntaments va aturar un projecte que ens perjudica com a territori.
La setmana passada, aquesta comunió va desaparèixer. I no passa res… quina pena.”
Amb el patrocini de:
