Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, deixant enrere la Setmana Santa i amb unes (no!), dues eleccions molt a prop.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Espero que el retorn a la normalitat després de la Setmana Santa us hagi estat un aterratge agradable i gens traumàtic.
En els darrers dies ha passat de tot: una volta ciclista, un incendi en una cuina d’un restaurant i tot de coses que podeu veure al portal de notícies d’aquesta casa. El que passa de manera tan important com inadvertida és la proclamació de candidats a les eleccions que ja tenim a sobre, les europees i les catalanes. Un tema que personalment m’atrau molt, però que també reconec que ens té una mica farts i avorrits. La raó: hi ha tan poc a gestionar, que no sé per què ens hauríem de molestar a votar. La connexió entre Catalunya i Europa va començar a tremolar arran dels fets de l’octubre del 17, quan es va menystenir una nació com la nostra, que es proclamava europea i europeista, una regió econòmicament potent en el continent, disposada a posar-se la mà a la cartera per una balança fiscal més justa que la que patim avui en dia. Els problemes de no tenir un estat, clar… i un peix que es mossega la cua. Sense estat no tenim veu ni vot a Europa. I si no tenim veu ni vot, no tenim accés a convertir-nos en estat.
Més recentment, el govern central s’ha proclamat un gran defensor de l’oficialitat del català a Europa. Però mentre Madrid queia del cavall com sant Pau, Europa continuava fent-se l’orni amb el tema de la llengua, segurament conscient que seria una victòria petita però significativa.
I al Govern de la Generalitat li ha caigut el vestit com a l’emperador. Tots hem vist que anaven despullats, tot i que farem veure que no quatre anys més.
L’atzar, per dir-ho d’alguna manera, ha fet que en poc més d’un mes hàgim de votar per unes i per altres. Anirem a les europees fent gala de la nostra europeïtat i anirem a les catalanes pensant en el millor pel país. Però conscients que les possibilitats que passi res significatiu que ens pugui ser beneficiós ni en un àmbit ni en l’altre són ben petites.
Així si, europeistes o no. Catalanistes o no, aquest qui us parla no deixarà d’anar a votar. Per a alguns tot va junt, però per als que no ho vegin clar, com a mínim que mantinguin un sentiment de pertinença democràtic a dins. Encara que sapiguem que mai passa res.”
Amb el patrocini de:
