Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui, un comentari en record al “mestre” Josep Maria Terricabras.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Aquest espai que tinc a Ràdio Marina avui el vull dedicar a Josep Maria Terricabras. Ahir vam saber de la seva mort i, malgrat que a hores d’ara el seu perfil biogràfic ja corre ‘abastament’, no em puc estar de fer cinc cèntims del que va significar per mi.
Nascut a Calella, aquí al Maresme mateix, va ser un filòsof pioner per moltes coses. Va marxar a Alemanya a fer-hi la tesi doctoral, tot i que la presenta a Barcelona, i de tornada va passar pel Saint John College de Cambridge i per Berkeley a Califòrnia. En aquest viatge de tornada va portar-nos una filosofia que aquí era pràcticament desconeguda: la filosofia analítica. És a dir, la que té en compte el paper del llenguatge en l’anàlisi de la realitat. Definim i vivim el món a través del llenguatge. Com a mostra del paper destacadíssim d’aquest tipus de raonament, només cal fixar-se en els debats sobre gènere o racisme que estem tenint avui en dia.
El seu filòsof de capçalera era Ludwig Wittgenstein, de qui va traduir les dues obres principals: el ‘tractatus logico-philosophicus’ i les Ivestigacions filosòfiques. Però no va quedar aquí, va publicar moltíssimes obres de divulgació al voltant d’un tema central: una ciutadania madura i responsable ha de pensar bé. Pensar en el sentit més ampli i rigorós possible. La ciutadania, la política cívica, els drets, els deures, la nació, la pertinença, els valors, l’ètica… tots aquests van ser temes que li van interessar.
També va ser artífex de dues gestes fenomenals de principis dels 90. La primera, la creació de la Universitat de Girona, on va crear ja des del seu moment inicial una càtedra de pensament contemporani puntera i líder als països catalans, i més enllà. I la segona, portar a Girona el llegat del gran filòsof Josep Ferrater Mora, exiliat després de la guerra Civil i que va fer carrera als Estats Units. Mai va tornar per quedar-se, però Terricabras va saber convertir-se en l’hereu intel·lectual de Ferrater Mora. Per això, la Càtedra de pensament contemporani de la UdG porta el seu nom.
En l’àmbit personal, només puc dir que per mi va ser un mestre. Vaig tenir la sort d’assistir a les seves classes i d’aprendre algunes lliçons d’humilitat i realitat directament d’ell. Recordo quan em va dir que ell havia acabat la carrera sense entendre Wittgenstein. I jo pensant-me que ho sabia tot!
No m’allargaré parlant de la seva darrera fase en política a Europa, que no fa sinó demostrar que el seu compromís anava més enllà de les pàgines dels seus llibres i de les lliçons impartides a les aules.
Ahir ens va deixar Josep Maria Terricabras. Un mestre. El mestre. I ja el trobem a faltar.”
Amb el patrocini de:
