Tossa de Mar ha estat un dels nou punts de la Costa Brava inclosos en el projecte de digitalització impulsat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l’Arxiu Històric de Girona (AHG). Aquesta iniciativa ha permès recuperar dades meteorològiques històriques generades entre els anys 1853 i 1956. En concret, el far tossenc ha aportat 1.908 documents originals, que ja es poden consultar en línia a través del portal Arxius en línia de la Generalitat.
Un arxiu de més de 44.000 documents
El projecte, presentat aquest dijous al far de Sant Sebastià de Llafranc, ha digitalitzat un total de 44.168 documents provinents de nou fars gironins emblemàtics. A banda del de Tossa, són els de Palamós (8.059 documents), Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941) i Sant Feliu de Guíxols (908). Aquest fons documental inclou dades instrumentals com temperatures, pressió atmosfèrica, precipitacions i velocitat del vent, així com observacions directes dels faroners sobre l’estat del cel, la mar, boires o temporals. Els arxius del far tossenc destaquen per la seva contribució a la memòria climàtica de la zona.
Segons el cap de l’Àrea de Climatologia del SMC, Marc Prohom, aquestes dades són clau per aprofundir en el coneixement del clima històric i millorar la capacitat de predicció davant fenòmens extrems, especialment els temporals de mar. “Amb l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, és fonamental entendre millor l’evolució dels temporals”, ha afirmat Prohom.
Rellevància científica, patrimonial i històrica
A banda de la seva importància científica, la digitalització del fons meteorològic dels fars també té un component patrimonial i històric rellevant per a municipis on el far forma part del paisatge i de la memòria col·lectiva local. Durant l’acte de presentació, l’historiador i arxiver de Tossa, David Moré, va destacar la importància d’aquest projecte per conèixer millor el funcionament dels fars al llarg del temps i la seva relació amb el territori.
Amb aquesta iniciativa, el SMC i l’AHG busquen, a més, aplicar tecnologies d’intel·ligència artificial per facilitar la transcripció dels documents antics i adaptar-los a formats actuals que permetin el seu ús en estudis climatològics moderns. També s’espera poder validar i calibrar models meteorològics i estudiar episodis extrems del passat, com el temporal Gloria (2020), per entendre millor les tendències actuals.
El projecte podria estendre’s en els pròxims anys a altres punts del litoral català, reforçant el compromís del SMC amb la recerca i el monitoratge del canvi climàtic.
