La Fundació Emys i el Viver Tres Turons han aconseguit recuperar l’agret, una planta aquàtica que havia desaparegut de l’estany de Sils durant la dècada dels 90. Després d’una primera fase de reproducció en un entorn controlat, el projecte es prepara ara per reintroduir l’espècie progressivament a l’espai natural.
L’agret és una planta semblant a un trèvol de quatre fulles que té un paper ecològic important en els ecosistemes humits. L’espècie havia estat present en diferents punts de Catalunya, entre els quals l’estany de Sils, el Baix Empordà i el Delta de l’Ebre, però ha anat desapareixent a causa de factors com la degradació de les zones humides, la intensificació agrària i l’expansió urbana.
En el cas de Sils, la qualitat de l’aigua i la presència d’espècies exòtiques invasores també han dificultat la seva supervivència.
Més de 200 plantes a partir de 20 esqueixos
Durant la primera fase de la prova pilot s’han aconseguit reproduir més de 200 exemplars a partir de 20 esqueixos, una xifra que supera en un 33% l’objectiu que s’havia marcat inicialment.
Els esqueixos es van recollir a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre i s’han cultivat seguint el protocol del Jardí Botànic de València. Els assajos també han servit per determinar les condicions que afavoreixen el desenvolupament de la planta, com una elevada exposició a la llum, aigües poc profundes i un substrat orgànic ric.
Els estudis han constatat, però, que les condicions de la llacuna principal de Sils són menys favorables per al creixement de l’espècie.
La reintroducció començarà a les basses perifèriques
Davant d’aquests resultats, la reintroducció de l’agret es farà de manera gradual. Els primers exemplars es traslladaran a basses temporals i permanents situades a l’entorn de l’estany, que tenen una millor qualitat de l’aigua i estan lliures de fauna invasora.
La segona fase del projecte està prevista per a l’any vinent i també contempla instal·lar tancats per protegir les plantes de la fauna silvestre, especialment dels senglars.
L’objectiu és que aquestes basses funcionin inicialment com a reservori de l’espècie i que, si milloren les condicions ambientals de la llacuna principal, l’agret pugui acabar recuperant també aquest espai.
