Catorze anys després del tancament de Càrnies Vilaró de Sils, la fallida de l’empresa arriba a judici a l’Audiència de Girona. La Fiscalia acusa els antics responsables de la càrnia i altres investigats d’haver articulat un entramat d’empreses pantalla per aparentar una solvència que, segons sosté l’acusació, no existia i obtenir així finançament bancari.
El judici havia de començar aquest dilluns a la Secció Quarta de l’Audiència de Girona, però la incompareixença d’un dels acusats, resident a Andalusia, ha obligat a ajornar la vista fins a finals de setmana.
Càrnies Vilaró va néixer l’any 1976 com una empresa familiar a Sils i posteriorment va ampliar l’activitat amb plantes a Mollerussa i Granollers. En els seus anys de màxima activitat va arribar a tenir 600 treballadors, processar fins a 1.700 porcs diaris i facturar més de 200 milions d’euros. També es va convertir en el principal exportador de carn de porc de l’Estat, amb presència en més d’una vintena de països.
La companyia va entrar en concurs de creditors el març del 2010. Dos anys després, el setembre del 2012, va acabar tancant i va entrar en liquidació després que els creditors no avalessin el pla de viabilitat.
La Fiscalia apunta a una trama d’empreses pantalla
El tancament va obrir també una investigació judicial sobre la gestió de la companyia durant els seus últims anys d’activitat. Segons la Fiscalia, a partir del 2008 s’haurien utilitzat diverses empreses satèl·lit per fer operacions fictícies i aparentar una solvència que permetés obtenir finançament.
L’acusació sosté que al capdavant d’aquestes societats hi figuraven persones amb vincles familiars o d’amistat. La Fiscalia considera que aquesta operativa hauria perjudicat una desena d’entitats financeres.
El ministeri públic també atribueix als investigats diverses irregularitats comptables i acusa dos d’ells d’apropiar-se d’una part d’un crèdit concedit per l’Institut Català de Finances per a la compra de l’escorxador de Mollerussa.
Penes de fins a quinze anys de presó
La Fiscalia atribueix als diferents acusats, segons cada cas, delictes d’insolvència, estafa continuada, falsificació documental i apropiació indeguda.
Les peticions de pena oscil·len entre els vuit anys i mig i els quinze anys de presó, amb les condemnes més elevades sol·licitades per als tres antics principals responsables de Càrnies Vilaró.
Pel que fa a la responsabilitat civil, l’acusació pública reclama més de 21,67 milions d’euros en indemnitzacions, una quantitat que inclou factures impagades, operacions comercials que la Fiscalia considera simulades i diners procedents d’un crèdit de l’ICF que, segons l’escrit d’acusació, no es van justificar.
