El 11 de març ha deixat diversos moments destacats en la història de la música, amb èxits, reconeixements i també polèmiques judicials.
L’any 1965, Tom Jones va assolir el número 1 de les llistes britàniques amb It’s Not Unusual, una cançó escrita per Les Reed i Gordon Mills. El tema es convertiria en el primer dels seus 16 èxits al Top 40 del Regne Unit. Una curiositat poc coneguda és que la peça es va oferir inicialment a Sandie Shaw. Jones només havia enregistrat una demo perquè ella la pogués valorar, però la cantant va quedar tan impressionada amb la interpretació que li va recomanar que la publiqués ell mateix, fet que acabaria convertint-la en un gran èxit internacional.
Dècades més tard, el 2003, la influència britànica en el rock va rebre un gran reconeixement. Durant la 18a cerimònia del Rock and Roll Hall of Fame, celebrada al Waldorf Astoria de Nova York, es va homenatjar la coneguda “segona invasió britànica” amb la incorporació de The Clash, The Police i Elvis Costello and The Attractions. Aquella mateixa nit també van entrar al prestigiós saló AC/DC i el duo The Righteous Brothers.
El 2015, el protagonisme va passar dels escenaris als tribunals. Un jurat de Los Angeles va dictaminar que el gran èxit del 2013 “Blurred Lines” de Pharrell Williams i Robin Thicke violava els drets d’autor de la cançó “Got to Give It Up” (1977) de Marvin Gaye. La decisió judicial va obligar els autors del hit a pagar 7,3 milions de dòlars a la família de Gaye. Tot i que Williams i Thicke van negar haver copiat la cançó, el veredicte va ser considerat per la defensa com un precedent important en la indústria musical.
