El calendari musical del 29 de juny ens descobreix secrets tècnics i actes d’una professionalitat extrema per part de grans icones internacionals. La primera història ens remunta a l’any 1985, el dia que David Bowie i Mick Jagger van entrar a l’estudi per enregistrar la seva cèlebre versió de “Dancing In The Street”, el clàssic de Martha and the Vandellas, destinada a recaptar fons per al macroconcert solidari Live Aid. El senzill va esdevenir un èxit rotund que va coronar el número 1 de les llistes britàniques. Tanmateix, el pla original era molt més ambiciós: volien interpretar el tema totalment en viu i en directe simultàniament, amb Bowie a l’estadi de Wembley (Londres) i Jagger a l’estadi John F. Kennedy (Filadèlfia). El projecte es va haver de descartar a l’últim moment quan els enginyers van adonar-se que la connexió per satèl·lit provocaria un retard de mig segon, fent impossible la sincronització musical.
La segona efemèride ens trasllada a l’any 1999 a l’Estadi Olímpic de Munic (Alemanya), on Michael Jackson va fregar la tragèdia. El “Rei del Pop” es trobava en ple concert benèfic interpretant l’emotiva “Earth Song” quan una gran passarel·la mecànica que l’havia d’elevar va patir un error estructural i es va esfondrar, fent caure l’artista des d’una alçada de més de 15 metres.
Malgrat el brutal impacte contra el terra de l’escenari i patir greus lesions i hematomes a l’esquena, Jackson va fer gala de la seva condició de mite: es va aixecar i va continuar l’espectacle com si res per no decebre els milers de seguidors. No va ser fins que va acabar el xou i va arribar a l’empar darrere de l’escenari que el cantant es va desplomar completament i va haver de ser hospitalitzat d’urgència.
