Les anàlisis de Carboni-14 realitzades als individus localitzats al jaciment de Ca la Madrona, a Mataró, han confirmat que les restes no pertanyen a l’època visigòtica, tal com s’havia plantejat inicialment. Els resultats obtinguts corroboren la datació establerta a partir de l’estudi estratigràfic i de les troballes ceràmiques, situant les restes en diferents èpoques romanes i medievals.
Les excavacions, iniciades el 2021 i encara en curs, es duen a terme a la parcel·la on es construirà el futur Parc Circular Mataró-Maresme. Fins ara, s’han documentat 188 individus, corresponents a diversos períodes històrics: Alt Imperi, Baix Imperi, època Tardoantiga i Alta Edat Mitjana. Per precisar la cronologia, s’han enviat mostres òssies a laboratoris especialitzats dels Estats Units i de França. Així, els resultats obtinguts confirmen la presència de restes datades entre els segles I i XI dC.
No són visigots
Dels 188 enterraments, 47 individus daten dels segles IX, X i XI (Alta Edat Mitjana, en context carolingi); 42 individus, al segle V (època Tardoantiga); i, 89 individus corresponen als segles III i IV (Baix Imperi). A més, 10 individus s’inscriuen a l’Alt Imperi, amb una datació que oscil·la entre els segles II i III dC segons les anàlisis de Carboni-14, mentre que la datació ceràmica apunta cap al segle I dC. Amb tot, es considera que la proximitat amb l’antic forn de vidre de les Cristalleries de Mataró podria haver alterat la composició química de les restes, dificultant-ne la datació exacta.
La intervenció arqueològica continuarà en els mesos vinents. L’objectiu és completar l’excavació i ampliar el coneixement sobre aquesta necròpolis romana, considerada una de les més rellevants de la zona.
