Cada dimecres, al matí360 ‘I no passa res!’ amb Josep Borrell. Avui,
“Un dels temes que m’amoïna més darrerament és el canvi climàtic. Fa uns anys pensava que m’agradaria viure prous anys com per veure com resolem el tema.
Ara m’he adonat, o arribat a la conclusió, que no en viuré prou com per arribar a aquest punt. És a dir, veuré més del canvi climàtic del que em pensava, perquè arribarà més i més fort del que em podia imaginar. Però no viuré prou per veure la solució o com l’espècie humana afronta el tema. No sé si tardarà molt o poc, però la qüestió és que m’he tornat pessimista al respecte. Per això crec que no hi seré a temps de veure-ho.
A Alemanya han passat de l’estiu més calent de la seva història a l’onada de fred més bèstia del darrer segle. Però sense anar més lluny, aquí hem entrat en fase de pre-emergència de sequera, que és la manera que té la Generalitat de dir-nos que ens anem calçant.
A casa miro de dutxar-me encara més ràpid, de gastar menys aigua quan cuino i, per suposat, fa mesos que no rego el jardí. Però alhora m’ofen que l’ACA no resolgui temes com el de la canonada de Badalona que perd dos litres d’aigua per segon fa 18 anys. És a dir, en el temps que us he parlat, haurà perdut 240 litres d’aigua. És a dir, el que la Generalitat permet gastar durant un dia a una familia de tres persones, que són 90 litres per persona i dia.
No puc evitar arrufar el nas, per dir-ho suau, davant de situacions tan bèsties com aquesta. I que ningú em malinterpreti… no és que jo vulgui deixar d’estalviar aigua, ni que ho deixi de fer… al contrari, el que vull és un govern que predigui amb l’exemple.
La solució al canvi climàtic no sé si la veuré. Això altre del govern… em sembla que tampoc.”
