El fragment del frontal d’altar datat de finals del segle XVII o inicis del XVIII del pelegrí de Tossa de Mar centra una exposició que reuneix un conjunt de plafons de ceràmica de devoció popular a la seu de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Aquesta peça històrica, possiblement procedia de l’antiga església de Sant Vicenç i representa les imatges de Sant Pere, Sant Sebastià i Sant Jaume. S’atribueix al millor taller barceloní de ceràmica de l’època, de Jeroni Gual. El recorregut de la mostra ‘Plafons de sants en rajola catalana: art i devoció popular’ es podrà veure fins al 4 de maig. Homenatja, també, el paper històric, artístic i espiritual del monestir de Montserrat l’any del seu mil·lenari.
La llavor de l’exposició va ser l’estudi d’un fragment d’un frontal de rajoles que la investigació històrica ha pogut identificar com la peça que hi havia a l’antiga església de Sant Vicenç de Tossa de Mar. El comissari de la mostra, el doctor en història Josep Antoni Cerdà, ha explicat que la idea era “presentar-lo en societat”.
La peça que hi havia a l’antiga església de Sant Vicenç de Tossa
L’exposició reuneix un conjunt de plafons de ceràmica de devoció popular del segle XVII al XIX. La joia de la corona és el fragment de plafó que representa les imatges de Sant Pere, Sant Sebastià i Sant Jaume, identificat com el popular ‘pelegrí de Tossa’. Data de finals el segle XVII o principis del XVIII. A més, la investigació l’atribueix al millor taller barceloní de ceràmica de l’època, el de Jeroni Gual. El fragment ha patit algunes modificacions amb el pas dels anys, però, segons ha remarcat Cerdà, destaca per la qualitat del seu dibuix.
Quan van començar a idear l’exposició, van voler acompanyar aquesta peça de Tossa d’un homenatge al paper històric, artístic i espiritual del monestir de Montserrat just l’any del mil·lenari. De fet, a la mostra hi ha el plafó ceràmic amb la representació de la moreneta més antic que es coneix. És un plafó de nou rajoles amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat, la muntanya, membres de l’escolania, el monestir i les ermites amb els seus noms. Data de finals del XVII- primer terç del XVIII.
La resta de l’exposició està dedicada a la iconografia dels sants, que ocupen una bona part de les sales. Han posat un èmfasi especial als sants patrons de poblacions i ciutats, sants protectors contra la pesta i sants patrons de les confraries d’oficis.
Vèncer una creença errònia
El comissari ha remarcat que ara ja no està de moda tenir plafons de sants a casa, però que abans era bastant habitual. De fet, un dels objectius de la mostra és vèncer la creença errònia que aquestes peces de ceràmica estaven en esglésies. Cerdà assenyala que “moltes persones creuen que era així, però la majoria estaven a monestirs, sobretot als franciscans, i molts altres a la via pública, a façanes de cases o a llocs concrets dels habitatges”. De fet, en una època quan no existia aigua corrent i el perill d’infeccions o malalties era més habitual, era costum posar-ne als llocs de les masies on hi havia l’aigua o també a la cuina “per protegir la salut de la família”.
Un altre exemple dels que es poden veure a l’exposició és un plafó de grans dimensions amb la representació de la Mare de Déu del Roser, Santa Eulàlia (patrona de Barcelona) i Sant Magí que estava situat a una masia al barri de les Corts de Barcelona. L’edifici va ser la masia que va comprar el FC Barcelona l’any 1950, uns terrenys destinats a la construcció del Camp Nou.
L’exposició, amb accés gratuït. Es podrà veure fins al 4 de maig a la casa Galilbern, seu de la Fundació Mascort a Torroella de Montgrí.
