Jornada de mobilitzacions coincidint amb el segon aniversari de l-O de 2017. A l’horitzó, la sentència pel que va passar aquells dies, segons la fiscalia i l’acusació particular. Cs, anuncia una moció de censura al President Torra que es debatrà dilluns. En el record, també, els set CDRs empresonats la setmana passada acusats de terrorisme. En clau estatal, nocal oblidar les eleccions del 10-N.
Posició del Govern
El Govern s’ha compromès a “avançar sense excuses cap a la república”, en el segon aniversari de l’1-O. En un acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat aquest dimarts al matí, el president de l’executiu, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, han llegit el ‘Compromís del Primer d’Octubre’, acompanyats dels consellers i conselleres del Govern i alts càrrecs de la Generalitat. El text també reivindica el 3-O, i afirma que “l’esperit” d’aquell dia i el del referèndum és amb el que cal encarar els “desafiaments del futur”. “Sempre amb un compromís innegable i inqüestionable amb la pau, el diàleg, la voluntat popular, el vot i la democràcia”, afegeix la declaració.
Moció de censura de Cs
La moció de censura de Cs contra Torra es debatrà i votarà el dilluns 7 d’octubre.
Així ho ha decidit el president del Parlament, Roger Torrent, després que la qüestió de la data s’hagi tractat a la Mesa i a la Junta de Portaveus. Fonts de la Junta de Portaveus han explicat que la majoria de grups s’han pronunciat en favor de dilluns, tot i que Cs volia que se celebrés quan abans millor i, fins i tot, fer la sessió en dissabte.
Per tal que prosperi la moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria d’obtenir el suport de la majoria absoluta dels diputats. Una xifra que no s’assolirà tenint en compte que la majoria independentista, JxCat, ERC i la CUP, hi votarà en contra juntament amb els comuns.
El sobiranisme fa una crida a respondre “massivament” i des de “la lluita no violenta” a la sentència del Suprem
El sobiranisme ha fet una crida a respondre “massivament” i des de “la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica” a la sentència del Suprem, que avisen que serà condemnatòria. A través d’un comunicat conjunt fet per els tres partits independentistes i les dues entitats cíviques –JxCat, ERC, CUP, Òmnium i ANC-, així com diversos sindicats i associacions sobiranistes, han demanat a la ciutadania “participar del nou marc de mobilitzacions” per “tornar a exercir els drets vulnerats”, encara que no han detallat en què es traduiran aquestes protestes. “La desobediència civil i la mobilització pacífica són els principals instruments de la ciutadania per respondre als abusos de poder”, ha apuntat la historiadora Anna Sallés, que ha estat l’encarregada, juntament amb els periodistes Martí Anglada i David Fernández, de llegir el manifest. En aquest sentit, Fernández ha demanat a “tothom que veu la condemna dels presos una greu injustícia i un atac als drets fonamentals” a “sortir al carrer”.
“L’1-O és la data fundacional del camí cap a la república”
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l’1-O és “la data fundacional del camí que no té aturador cap a la república catalana”. Pel president, l’1-O “va ser llum i llibertat, i assenyala el camí cap a la democràcia i la defensa dels drets”.
Torra ha fet aquestes declaracions des del Bruc, als peus de Montserrat, un dels miradors des d’on la vigília de l’1-O es poden observar les 131 agulles de Montserrat il•luminades, en el marc de l’acte ‘Llum i llibertat’. Un esdeveniment en el qual hi van participat més de 500 escaladors i que volia ser un homenatge als 131 presidents de la història de Catalunya i un clam a la llibertat.
Sánchez adverteix l’independentisme pot aplicar el 155 “sense problema” encara que estigui en funcions
Promet “fermesa democràtica” si cal adoptar “alguna decisió extraordinària al llarg de les pròximes setmanes o mesos”
ANC i Òmnium reclamen una resposta institucional a la sentència que acompanyi les mobilitzacions al carrer
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han coincidit que no n’hi haurà prou amb mobilitzacions socials per respondre a la sentència de l’1-O. Mauri considera que la resposta institucional s’ha de centrar en com es fa servir la sentència per seguir avançant mentre que, per a Paluzie, la resposta política ha de fixar un camí compartit cap a la independència.
Mauri ha qualificat de “cínic” que l’Estat demani a l’independentisme que condemni una violència que no existeix quan no ha demanat perdó per la “brutalitat policial” de fa dos anys.
Sant Julià de Ramis torna a posar les urnes
