Una trentena d’entitats ecologistes d’arreu de Catalunya s’han reunit a Arbúcies aquest dissabte per celebrar la tercera Cimera Social de l’Aigua. Aquesta trobada ha tingut lloc després que el govern hagi anunciat les noves mesures de la fase d’emergència per sequera.
Des del mes de setembre, les organitzacions que han pres part a la cimera estan liderant la campanya ‘D’on no n’hi ha, no en raja’. Aquesta iniciativa té l’objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l’aigua i coordinar accions. En aquest sentit, la cimera celebrada al municipi selvatà ha servit per posar en comú l’estratègia de les diferents entitats.
Crítica per falta de transparència
Els participants han denunciat que el Govern no publiqui les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions. Pel portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida, Dante Maschio, no disposar d’aquesta informació “no permet saber si s’ha generat estalvi”. Tampoc permet saber “si les grans activitats econòmiques, que consumeixen més de la meitat de l’aigua de Catalunya, estan complint aquestes restriccions o no”. En aquesta línia, considera que això “genera desconfiança en la gestió que aquest Govern fa de la sequera”.
A més, les entitats critiquen que “l’única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga”. Una mesura que alerten que “representa la mort pels rius i un impacte en la biodiversitat”. “Hem de tenir molt clar que aquesta reducció, aplicada sobre l’anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l’aigua dels rius”, afirma Maschio. A més, insisteix a dir que “l’aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d’ús” i que consideren que “s’està fent una gestió interessada per abastir primer el negoci de l’aigua”. En aquesta línia, Maschio també ha criticat que aquest paquet no busca un estalvi, sinó assegurar l’aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius”.
Contra l’exportació d’aigua
En aquest sentit, el president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, ha titllat el negoci de les empreses embotelladores d’aigua d'”obscè”. “No es pot permetre que mentre hi comencen a haver restriccions i s’amenaça a la població amb més restriccions, surtin cada setmana d’Arbúcies milions de litres d’aigua a altres països”, ha denunciat. També ha insistit en el fet que “cal canviar la llei perquè permeti que la governança de l’aigua i dels aqüífers profunds sigui comunitària i no monopolitzada per les multinacionals”.
En la mateixa línia, la membre del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalán, ha reclamat “un canvi de model estructural”. Considera que la situació actual “és el resultat d’una mala gestió de l’aigua, que s’ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura”. Catalán critica que des de Catalunya “s’importa turisme i s’exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge, begudes embotellades…”.
Així mateix, Maschio ha criticat que “un de cada quatre encara no disposa de Pla Municipal per Sequera, que és obligatori per llei”. A més, ha recordat que “també tenen responsabilitats i tampoc les assumeixen”. “La sequera és una oportunitat per recuperar competències i prioritzar l’aigua pels rius i les persones”, ha conclòs el portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida.
El que sí que celebren aquests col·lectius és la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua. Tot i això, consideren que “arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s’aplicarà en fase d’emergència per sequera”.
Per últim, la membre de la plataforma en defensa de l’Ebre, Susanna Abella, ha tornat a oposar-se al transvasament de l’Ebre. El membre del GEPAC, Andreu Escolà, ha reclamat “la regeneració d’aigua al camp de Tarragona esperada des de fa 30 anys”. Des de les entitats participants s’ha demanat també que “abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats”.
Propostes sense resposta
Amb tot, els col·lectius han recordat que encara no han rebut resposta del document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera. Aquest text el van entregar al president de la Generalitat, Pere Aragonès; al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort i al director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, el juny de l’any passat.