Portal de Continguts Digitals de Ràdio Marina

Roser Anglès, directora assistencial de la Corporació: “2 anys en situació d’emergència és insostenible”

Aviat farà dos anys que es va declarar la situació de pandèmia mundial arran de l’expansió del coronavirus, amb totes les conseqüències que això ha comportat a diversos nivells. Hem parlat amb Roser Anglès, directora assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva -l’ens que gestiona els hospitals de Calella i Blanes, diversos CAPS de la Selva Marítima i l’Alt Maresme i els sociosanitaris de Lloret i Blanes- per conèixer com estan vivint els professionals sanitaris aquesta sisena onada.

Anglès destaca que aquests dos anys de pandèmia estan sent durs per a tothom: per a la població i per als professionals i reinvindica la vacunació i les mesures ja conegudes de rentat de mans freqüents, distància i mascareta com les “úniques” armes per lluitar contra el virus.

Quina és la situació que s’està vivint ara a la Corporació: als hospitals de Calella i de Blanes, als centres sociosanitaris i als CAPs de la zona?

“És una situació d’una elevada incidència que ens afecta en tots els nostres dispositius. A nivell de [l’atenció] primària és, potser, on està repercutint més aquesta onada perquè és d’una gravetat menor i, per tant, la primària està a l’ull de l’huracà, diguèssim. Estem tenint molts casos, entre els 700 i 900 casos cada setmana. En conjunt, diguem que en la última setmana estem tenint uns 15.000 casos en total, tant a la Selva marítima i al Maresme”.

Però, a tot això, hi ha l’assitència habitual que s’ha de prestar a qualsevol sistema de salut.

“Exactament. A diferència de la primera onada i de totes les posteriors, ens trobem que el pacient que no és COVID doncs també necessita ser atès. Això és el que ens complica bastant l’existència: la convivència entre els dos tipus de patologia. A nivell de primària si que hem hagut d’establir la priorització, una preferència de visites cap a un pacient COVID, amb la vacunació, l’atenció urgent i a nens en edats de 0 a 3 anys.

A nivell d’hospital, tenim els hospitals pleníssims, amb una ocupació màxima. Sí que és veritat que el pacient COVID suposa ara mateix al voltant del 30% de tot el pacient que tenim ingressat per això que diem, que els pacients no COVID també necessiten ser ingressats, i és això el que ens tensiona. A nivell sociosanitari, tenim alguns petits brots, però també tenim pacients no COVID. En conjunt a la ‘Corpo’ tenim al voltant de 90 pacients COVID”.

Tot això, inevitablement, ha comportat des de ja uns mesos, una sèrie de restriccions de visites, uns canvis a tot el funcionament normal als CAPs o als hospitals. 

“No és una cosa que ens agradi això. A nivell de primària hem donat preferència a una sèrie de vistes. A nivell d’hospital ens veiem obligats a restringir les visites, sempre amb algunes excepcions, per evitar que els contagis interns siguin més alts dels que ja tenim. Ara mateix, estem intentant recuperar la cirugia que requereix ingrès, però està costant molt. Està costant molt perquè no tenim llits i tenim una nova elevada incidència de la malaltia entre els professionals que condiciona baixes, que ens obliga a reduir el nombre de llits disponibles, a tancar quiròfans, etc”.

Des de la ciutadania, com s’han rebut aquestes mesures? La gent ho entèn?

“Jo entenc que els hi costi d’entendre. Crec que el problema principal és que portem dos anys i, clar, estar dos anys en una situació d’emergència és insostenible. Llavors, clar, a la gent li costa d’entendre. A més, nosaltres canviem les nostres dinàmiques perquè a la que podem recuperar, mínimament, l’entrada de familiars o les cirugies, doncs ràpidament ho fem. Però, després, quan ens augmenta la incidència, hem de fer passos enrere. No és que siguem contradictòris, sinó que ens adaptem a la situació. Però, per la gent, clar, al final no saben si tenen les visites obertes o tancades. És una situació difícil per tothom”.

Vosaltres, com a professionals, com esteu en aquest moment?

“Doncs estem en una afectació molt important perquè clar, els nostres professionals viuen a la societat i igual que hi està havent una incidència molt alta en els usuaris, hi està havent una incidència molt alta entre els professionals. No és greu, majoritàriament, però, clar, els obliga a no poder treballar durant una setmana o deu dies. A més, la restricció en els professionals sanitaris és més elevada que a la població general i ens demanen una prova negativa o que hagin passat catorze dies. Clar, catorze dies de baixa es troben a faltar i ens fa anar molt malament”.

Es veu el final d’aquesta sisena onada?

“Sí, home, sí. La baixada, de moment, no l’estem notant per res. De moment, nosaltres, anem de pujada. La situació és que s’esta estabilitzant i que llavors, després de l’estabilització ve la baixada. Estem desitjant que ens passi perquè estem bastant malament. No tant, a nivell de gravetat, com va ser la primera onada, però sí a nivell de repercussió que podem donar”.

Sí que parlem de casos més lleus, però ara ja portem dos anys.

“Sí. Aquí és el tema de la vacuna. Sempre ho diem, és el que ens pot ajudar perquè la vacuna és la que està fent que els casos greus ho siguin menys, que haguem de derivar menys, que patim menys per la vida de les persones i la dels nostres professionals afectats. La vacuna és l’única eina de la que disposem. Per això demanem a la gent que en faci ús”.

Encara hi ha entre un 10% i un 15% de persones que encara són reàcies a la vacuna. Què els hi dirieu?

“Jo els hi diria que el tema de la vacunació té dos fronts. D’una banda, protegir la persona de patir una malaltia greu. Però també hi ha un caire de salut pública. Som animals que no vivim aïllats, sinó que vivim en comunitat i això ens obliga a una sèrie de coses. La vacuna a una persona, potser no li és la solució, però si per la seva comunitat el fet que es vacuni és una cosa molt positiva. Clar, si una persona vol viure en comunitat ha d’entendre que hi ha una sèrie de sacrificis. Tampoc estem veient efectes secundaris massa importants. Persones que no s’han vacunat i agafen la malaltia també les estem veient i, habitualment, són casos greus”.

Continua el “mantra” de distància, mascareta i rentat de mans. 

“És l’únic que tenim. La vacuna com a eina més potent i després, evidentment, la mascareta, la distància i el rentat de mans. És l’únic que tenim de moment”.

Durant les últimes setmanes ha començat a circular que potser estariem al final de la pandèmia perquè aquesta variant encomana a tanta gent que al final assolirem la immunitat de grup. Què n’opina?

“Home, té la seva lògica. Ningú ho està desitjant més que nosaltres. Ara, si aquesta és la última onada o no, ho deixo en mans dels experts. Fer una previsió d’una cosa que no és el meu àmbit d’expertesa no la voldria fer. Podria ser que estiguessim acabant. Ara, diria que som cap al final”.

Foto: Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Gemma Masó
Periodista de Ràdio Marina.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

El més llegit

NOTHING FOUND!