La revista Science ha elaborat un estudi d’ADN antic que revela com va evolucionar un virus que provoca infeccions mortals a milions de pollastres i gallines. Per aquesta anàlisi s’han fet servir mostres d’un centenar de jaciments arqueològics d’arreu del món, entre ells el Castell de Montsoriu.
L’estudi, liderat per investigadors de les universitats d’Oxford i LMU de Múnich, ha analitzat l’ADN de restes de gallines i pollastres. L’objectiu ha sigut traçar la història evolutiva del virus de la malaltia de Marek (MDV per les sigles en anglès) al llarg de l’últim mil·lenni. Segons els resultats obtinguts, les soques antigues eren menys virulentes que les actuals. Amb aquestes, però, ara podrien servir per desenvolupar teràpies més eficaces contra aquesta devastadora malaltia que provoca infeccions mortals en l’aviram no vacunat, principalment pollastres i gallines, i costa més de mil milions de dòlars a l’any a la indústria avícola.
Per fer l’estudi, els investigadors han analitzat l’ADN d’ossos de gallines i pollastres recuperats a partir de treballs d’excavació en 140 jaciments arqueològics d’Europa i Pròxim Orient. Tot i això, l’anàlisi s’ha centrat en les analítiques positives de 10 jaciments. Aquests genomes antics han revelat que el virus estava molt estès als pollastres europeus, almenys, 1.000 anys abans que la malaltia es descrigués per primer cop l’any 1907.
Un virus que s’ha tornat més agressiu
Les restes d’aviram han permès estimar que en aquest conjunt recuperat al Castell de Montsoriu hi ha ossos de més de 60 gallines i pollastres. Les restes d’aquest jaciment han estat clau, segons el Consell Comarcal de la Selva, i han permès resseguir l’evolució de la virulència.
A principis del segle XX, la malaltia només provocava símptomes lleus en els pollastres més vells. Amb l’augment espectacular del consum, en les dècades de 1950 i 1960, el virus ha continuat evolucionant. Així, s’ha tornat cada cop més agressiu malgrat el desenvolupament de diverses vacunes.
