Avui, 4 de maig, la cronologia musical ens transporta a dos escenaris oposats: la creació d’un himne immortal i la polèmica per l’ús de la música en la política. Tal dia com avui de 1956, el mític Gene Vincent feia història a Nashville en gravar “Be-Bop-A-Lula”. Inspirada en una tira còmica de l’època, la cançó va néixer com una cara B, però la seva energia i el virtuosisme del guitarrista Cliff Gallup la van catapultar com l’èxit més gran de la primavera d’aquell any. El tema ha deixat una petjada tan profunda que llegendes com John Lennon, Paul McCartney, Elvis Presley o Queen n’han signat versions memorables, demostrant que el seu ressò encara vibra set dècades després.
L’altra cara de la moneda ens situa en el 2016, durant la campanya presidencial nord-americana. Després d’un discurs de victòria, Donald Trump va fer sonar “Start Me Up” dels Rolling Stones, desencadenant una tempesta legal i mediàtica. Els Stones van ser els pioners a exigir formalment que el magnat deixés d’utilitzar el seu repertori, negant qualsevol vincle amb el personatge o el seu partit.
Aquesta prohibició va obrir la veda per a una llarga llista d’artistes que han denunciat l’ús no autoritzat de la seva música en actes republicans, des de Celine Dion i Beyoncé fins a Rihanna o Neil Young. La tensió ha arribat a tal punt que figures com Bruce Springsteen o U2 han liderat moviments i gires clarament posicionats en contra del president, reafirmant que, en el rock, la propietat intel·lectual i el missatge polític caminen sovint per camins separats.
