El 19 de febrer és una data destacada per a la indústria musical gràcies a la publicació de dos singles emblemàtics que van marcar la trajectòria de les seves bandes i es van convertir en referents del pop-rock internacional.
El primer ens porta fins al 1996, quan Oasis publicava “Don’t Look Back in Anger”, escrita per Noel Gallagher i inclosa com a cinquè senzill del disc (What’s the Story) Morning Glory?. El tema es va convertir ràpidament en el segon número u del grup al Regne Unit i, amb el temps, en una de les seves cançons més estimades pels fans, tot i que la banda ha reconegut en diverses ocasions la seva reticència a interpretar-la en directe.
Una dècada més tard, diferents publicacions britàniques com Q o New Musical Express la situaven entre les millors cançons de tots els temps i entre els grans himnes de la música indie.
La segona parada ens trasllada al 1991, quan R.E.M. llançava als Estats Units el single “Losing My Religion”, inclòs al seu setè àlbum Out of Time. El tema, interpretat per Michael Stipe, es convertiria en el major èxit comercial del grup i en un fenomen global.
Amb més de 18 milions de còpies venudes, l’àlbum va impulsar definitivament la banda al mercat internacional. La cançó, construïda com una metàfora sobre l’amor no correspost, pren el seu títol d’una expressió popular del sud dels Estats Units que fa referència a perdre la fe davant d’una situació emocional extrema.
