El viatge musical ens porta directament al 1967, quan The Monkees van assolir el número 1 al Regne Unit amb I’m a Believer, l’únic lideratge de la banda en aquest mercat. Composada per Neil Diamond, la cançó va batre rècords amb més d’un milió de comandes anticipades i va aconseguir el disc d’or només dos dies després del seu llançament. Amb el temps, s’ha convertit en un dels senzills que més ràpid ha superat els 10 milions de còpies venudes al món, i dècades després va tornar a sonar gràcies a la versió de Smash Mouth a la banda sonora de Shrek.
Un 19 de gener de 1980, The Pretenders van aconseguir el seu primer gran èxit amb Brass in Pocket, que els va portar també al número 1 de les llistes britàniques. Aquelles mateixes dates, però als Estats Units, el domini era per a un disc llegendari: The Wall, de Pink Floyd, líder de la llista d’àlbums. Amb més de 23 milions de còpies venudes només als EUA, és el tercer disc més venut de la història del país, només superat per Thriller de Michael Jackson i Greatest Hits de The Eagles.
El recorregut es tanca amb una de les grans curiositats de la música catalana i europea: el ‘cas Serrat’. El gener de 1968, TVE va anunciar que Joan Manuel Serrat representaria Espanya a Eurovisió amb La, la, la. La seva decisió de voler cantar-la en català va provocar la seva renúncia i el posterior triomf de la cançó, finalment interpretada per Massiel en castellà. Un episodi clau de la història cultural del país.
