El viatge en el temps ens transporta avui a dues fites inoblidables de la història de la música pop i rock que van marcar un abans i un després en les llistes d’èxits.
La primera parada ens porta al 28 de maig de 1968, el dia en què la Creedence Clearwater Revival va publicar el seu àlbum debut homònim. Fins aleshores, la formació era coneguda com The Golliwogs, però el seu destí va canviar quan Saul Zaentz va comprar la discogràfica Fantasy Records. El productor els va oferir gravar aquest primer disc amb la condició inalterable de canviar el nom de la banda. L’àlbum va incloure la cèlebre versió de “Suzie Q”, que va passar a la història com l’únic èxit del Top 40 de la Creedence que no va ser escrit per John Fogerty.
Exactament quinze anys més tard, l’any 1983, el món sencer ballava a un altre ritme. L’actriu i cantant Irene Cara es va instal·lar al número 1 de la llista Billboard Hot 100 durant sis setmanes seguides amb “Flashdance… What A Feeling”, el tema central de la pel·lícula Flashdance. El film, dirigit per Adrian Lyne i protagonitzat per Jennifer Beals, va ser un èxit de taquilla inesperat, convertint-se en la tercera pel·lícula amb més ingressos de l’any als Estats Units i superant els 200 milions de dòlars de recaptació mundial.
La banda sonora, composta per Giorgio Moroder, es va convertir en una icona cultural gràcies a temes com l’esmentat “What a Feeling” —amb lletra de Keith Forsey i la mateixa Irene Cara— i l’energètic “Maniac” de Michael Sembello. Aquest tàndem de luxe no només va conquerir el públic, sinó que va arrasar en l’àmbit acadèmic guanyant el premi Oscar, a més de rebre guardons als BAFTA, els Globus d’Or i els Grammy.
