La història de la música custodia obres d’art irrepetibles, i avui recordem com l’any 2007 es va retre un homenatge excepcional a un dels discos més influents de tots els temps, situant-nos a menys de dues dècades d’aquella fita.
Es tracta del vuitè àlbum d’estudi de The Beatles, ‘Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band’. Publicat originalment el 26 de maig de 1967, el disc va capgirar la indústria cultural. Va coronar les llistes d’èxits del Regne Unit durant 22 setmanes i les dels Estats Units durant 15 setmanes. La crítica va caure rendida als seus peus: la revista Time el va definir com una «desviació històrica en el progrés de la música» i va fer història en guanyar quatre premis Grammy el 1968, incloent-hi el d’Àlbum de l’any, convertint-se en el primer elapé de rock a rebre aquesta distinció.
Les sessions d’enregistrament havien començat el novembre de 1966 als estudis Abbey Road. Com a dada curiosa, joies com “Strawberry Fields Forever” i “Penny Lane” es van quedar fora de l’àlbum a causa de la pressió de la discogràfica EMI, que les va publicar abans com un senzill doble.
Quaranta anys després, l’1 de juny de 2007, un elenc de músics contemporanis van gravar les seves pròpies versions del disc complet. Bandes i solistes de la talla d’Oasis, Travis (amb la seva versió de “Lovely Rita”), The Fray, Kaiser Chiefs, Razorlight, Bryan Adams i The Magic Numbers van participar en el tribut. El detall més romàntic del projecte és que van treballar braç a braç amb Geoff Emerick, l’enginyer de so de les sessions originals, i van utilitzar exclusivament l’equip analògic de 4 pistes de 1967 per emular exactament les mateixes tècniques de l’època.
