PSC i Junts han sigut les forces més votades a les comarques de la Selva i el Maresme a les eleccions europees d’aquest 9 de juny. La tercera i quarta posició es disputa entre ERC-Ara Repúbliques i el PP.
Junts s’imposa a la majoria de municipis selvatans
Si passem la lupa, a la Selva, a la gran majoria de municipis s’ha imposat Junts. Ha sigut el cas de la capital de comarca, Santa Coloma de Farners, però també de Tossa de Mar o Arbúcies, entre d’altres. En el cas de Santa Coloma, Junts ha rebut 1.324 vots (40,3%); PSC, 614 (18,7%); ERC-AR, 579 (17,6%); i, PP, 224 (6,8%). Per darrere han quedat Vox (4%), Podem (3%), Comuns-Sumar (2,8%) i Se Acabó la Fiesta (2,5%). Pel que fa a la participació, a Santa Coloma ha sigut del 36,47%.
Seguint a la Selva Interior, a Arbúcies, Junts s’ha imposat amb 688 vots (41,2%). En segona posició ha quedat PSC amb 328 vots (19,7%). Segueixen ERC-AR, 321 vots (19,2%), i PP, 89 vots (5,3%). Per darrere han quedat Vox (3,1%), Podem (3,1%), Comuns-Sumar (2,5%) o Se Acabó la Fiesta (1,7%). La participació ha sigut del 40,15%.
A la Selva Marítima, Tossa de Mar és l’únic municipi on ha guanyat Junts, amb 463 vots (31%). La segona força més votada ha sigut PSC, amb 387 vots (25,9%). ERC-AR ha quedat en tercera posició amb 216 vots (14,5%), seguit de PP, 191 vots (12,8%). Segueixen Vox (3,6%), Podem (2,3%), Se Acabó la Fiesta (2,2%) i Comuns-Sumar (2,1%). La participació ha sigut del 37,09%.
Els socialistes guanyen en sis municipis de la Selva
A municipis com Sant Hilari, Amer, la Cellera de Ter, Osor i Breda, ERC-AR és la segona força més votada, desbancant el PSC. En canvi, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Massanes, Fogars de la Selva, Blanes i Lloret de Mar, són els municipis on el PSC ha sigut el partit més votat.
Pel que fa a Blanes, el PSC ha tret 3.934 vots (35%). Segueixen Junts, 1.725 (15,4%); PP, 1.498 (13,3%); i ERC-AR, 1.371 (13,3%). Per darrere queden Vox (7,1%), Comuns-Sumar (4,9%), Podem (4%) o Se Acabó la Fiesta (3,2%). Pel que fa a la participació, ha sigut del 38,9%.
A Lloret de Mar, PSC ha obtingut 2.368 vots (32,8%). De segona força ha quedat Junts, 1.233 vots (17,1%). En tercera posició, PP, amb 1.140 vots (15,8%). Per darrere han quedat ERC-AR (10,1%), Vox (9,8%), Se Acabó la Fiesta (3,4%), Comuns-Sumar (2,7%) i Podem (1,3%). Pel que fa a la participació, ha sigut del 32,04%.
El PSC i Junts empaten al Maresme
A la comarca del Maresme, el PSC i Junts han empatat. Les dues forces s’han imposat a 15 municipis respectivament. En el cas del PSC, els socialistes han guanyat a Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Santa Susanna, Pineda de Mar i Calella. També a Canet de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres i Mataró. A més de Premià de Dalt, Premià de Mar, El Masnou i Montgat. En canvi, Junts ha guanyat a Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. També a Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Cabrils, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Teià, Alella i Tiana.
Pel que fa a Tordera, el PSC ha guanyat amb 1.320 vots (29,4%). De segona força ha quedat Junts, 919 vots (20,5%). Segueixen ERC-AR, 722 vots (16,1%), i PP, 483 vots (10,8%). A Pineda de Mar, en canvi, si bé PSC ha guanyat amb 2.692 vots (32,8%), la segona força ha sigut ERC-AR, 1.327 vots (16,2%). Junts ha quedat en quarta posició amb 1.119 vots (13,65), quedant per darrere del PP, 1.320 vots (16,1%). En el cas de Tordera la participació ha sigut del 32,93% i, a Pineda, del 39,38%.
A Calella, per la seva banda, el PSC ha guanyat amb 1.464 vots (26,7%). Segueixen Junts, 1.368 vots (25%); ERC-AR, 980 vots (17,9%); i PP, 677 vots (12,3%). La participació ha sigut del 40,86%.
Pel que fa a Mataró, el PSC s’ha imposat amb 12.002 vots (31,4%). Per darrere han quedat Junts, 6.053 vots (15,8%); PP, 5.697 vots (14,9%); i ERC-AR, 4.940 vots (12,9%). La participació a la capital maresmenca ha sigut del 42,78%.
Uns comicis marcats per la caiguda de la participació
La participació en les eleccions europees d’aquest 9-J ha sigut del 43,5% a Catalunya, la xifra més baixa des dels comicis de l’any 2009. La caiguda és de més de 17 punts amb relació a les darreres eleccions europees, quan va ser del 60,9%, empesa en part per la coincidència amb les eleccions municipals. Però els pocs més de 2,4 milions de votants d’aquest diumenge són també una participació inferior a la del 2014, en aquell cas, sense altres convocatòries que animessin el vot, i que va ser del 46,2%. Per demarcacions, on més ha caigut la participació ha estat a Lleida, on s’ha situat en el 39,6% del cens. Al conjunt de l’Estat la participació ha estat del 49,2%, gairebé sis punts més alta que a Catalunya, i a la UE, del 51%.
Una legislatura ancorada a la dreta
El Parlament Europeu afronta una nova legislatura més ancorada a la dreta, si bé la gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals aguanta la majoria parlamentària. Tant el Partit Popular Europeu com l’espai a la seva dreta han millorat resultats. El PPE i els ultres d’Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes passen de representar el 42,21% dels escons a tenir-ne el 44,31%. En canvi, socialdemòcrates, ecologistes i l’Esquerra Unitària es queden amb poc més del 30% de representació. El centre s’empetiteix amb la caiguda dels liberals pels mals resultats del president francès, Emmanuel Macron. De fet, l’anunci d’una convocatòria electoral a França obre una nova incertesa a la UE.
