A Santa Susanna hi ha un dels únics productors de roses a Catalunya. Es tracta de Joan Pons, un floricultor que, per aquest Sant Jordi, preveu comercialitzar unes 50.000 roses, un 15% menys que l’any passat.
La diada de Sant Jordi tornarà a tenyir Catalunya de vermell aquest pròxim 23 d’abril. Ara bé, dels set milions de roses que preveuen vendre les floristeries, parades, escoles o centres de treball, la majoria provenen de Colòmbia i Equador, països que són els principals productors mundials de rosa. A aquesta manca de roses locals s’hi suma una altra qüestió: l’impacte del canvi climàtic.
Falten gelades
Joan Pons explica que les altes temperatures de l’hivern no afavoreixen el cultiu, ja que sense les glaçades que eren habituals els mesos de gener i febrer, la rosa veu alterat el seu creixement. Enguany la rosa autòctona serà de tiges més curtes i de copes més petites.
“Hem començat amb un hivern una mica més calorós del que és normal. Això fa que s’avanci una mica la rosa i fa que la tija quedi una mica més curta de l’habitual, perquè la tija, doncs, augmenta i quan hi ha una certa temperatura i llum, fa poncella. I ens hem trobat que és una mica més curta. Per qüestions de plagues, també el no fer fred a l’hivern resulta que les plagues no es moren i hem de tractar més, tractar molt, per mantenir la ratlla.”
Fa només dues dècades, detalla, hi havia “una vintena de gelades” entre els mesos de gener i febrer. Aquestes gelades afavorien el bon desenvolupament de la planta, que acabava “explotant” a la primavera de forma ràpida i fent una flor de major bellesa. “Aquest any hi ha hagut una gelada i només una estoneta. És molt poc”, es lamenta Pons.
Així, si fa uns anys el gruix de les roses que sortien dels hivernacles tenien unes tiges de fins a 80 centímetres, enguany n’hi haurà com a molt de 70 cm i en seran ben poques, prop d’un 5%. El gruix de les roses autòctones seran d’entre 40 i 50 cm i hi haurà part de la producció que no podrà sortir a la venda perquè amb prou feines les tiges arriben als 20 cm.
Hi ha més roses estrangeres
Amb tot, el gruix de les roses que es comercialitzaran per Sant Jordi acabaran sent d’importació i amb formats molt més estandarditzats. Un cop embossades, explica Pons, és “difícil” que el consumidor final pugui apreciar les diferències respecte a la rosa autòctona. La d’aquí, diu, té la fulla més bona, però en l’àmbit de poncella no hi ha massa canvis.
La majoria provenen de Colòmbia i Equador, d’on arriba la varietat ‘freedom‘. El mercat holandès, d’altra banda, ha anat a la baixa per l’encariment dels preus i guanya força un mercat més exòtic, com l’Africà. Comencen a arribar, tot i que de manera molt residual, roses d’Etiòpia.
Vinguin d’on vinguin, el sector afronta la diada amb optimisme després d’anys de dificultats. La pandèmia o el Sant Jordi en cap de setmana dels darrers anys havien fet caure les vendes, especialment a les grans ciutats. Enguany, en canvi, les previsions del Mercat de Flor i Planta Ornamental és que es torni a assolir la xifra “màgica” dels set milions de roses.
