Portal de Continguts Digitals de Ràdio Marina

Mila Kuzmenko: “La gent es pensava que era un ‘farol’, que el món no ho permetria “

Gemma Masó (BLANES). La Mila Kuzmenko viu a Blanes des de l’any 2001. Amb família i amics a Ucraïna, ara, aquesta dissenyadora de joies viu amb el cor encongit per l’atac rus a casa seva. Parlem amb ella sobre la situació a Ucraïna i sobre com ho està vivint la seva família, i ella.

Com has estat aquests dies des que va començar la ofensiva?

“Preocupada. Trucant a familiars i als amics, als més propers, per saber com està la ciutat. Després mirar i escoltar els canals fiables [per entendre], una mica, la situació global”.

Has pogut tenir contacte amb ells per telèfon o xarxes socials?

“Sí, perquè sinó crec que em tornaré boja. Gràcies a déu que tenen comunicació i Wifi. Internet funciona. Jo el primer que faig al matí és trucar a la meva tia i al meu pare, que són allà junts. També hi ha el meu cosí que està al servei militar, però és policia, i cada dia va i ve dels punts de conflicte. Protegint la ciutat, sobretot. I, em dona seguretat saber que els protegeix [a ells] també”.

Com s’està vivint allà aquesta situació?

“Hi ha molta por. La gent, sobretot les dones, ha agafat molta histèria.  La gent més gran ja una mica passen perquè diuen “si ha de ser serà” i ja és amb més calma. Els homes miren a veure què es pot fer al respecte i són més calmats. Però les dones ho porten molt pitjor, en aquest sentit. Tot i així la gent està obligada, quan són feines d’estat, a treballar. Jo avui al matí he parlat amb una amiga que treballa en un jutjat. Plorant i em diu ‘ no sé com sortir a treballar perquè acaba de sonar l’alarma, han dit de sortir a treballar i si m’enganxa al mig de la ciutat, on vaig?’. La meva tia ahir explicava que els subministraments de moltes coses arribaven de Kiev a la nostra ciutat i ara estan patint una miqueta perquè les botigues s’estan quedant sense alimentació”.

Han hagut de marxar de casa seva?

“No, de moment, a la ciutat, estan tots a cases. La gent que viu en edificis alts han anat amb gent que viu en edificis més baixos. El meu pare viu en una casa adossada d’un carrer de cases on hi ha un soterrani. Ahir i avui han sonat molt sovint [les alarmes] i ja estan cansats. Em diuen que quan sentint l’explosió més aprop, marxaran. Estan molt cansats d’entrar i sortir. El meu cosí té un nen petit de quatre anys i, en aquest sentit, és esgotador”.

Els teus familiars i amics es plantegen marxar d’Ucraïna?

“Potser la gent que tenen diners s’ho poden permetre. Nosaltres som una família normal. No tenen cotxe per tant, en aquests moments, és molt díficil. Per exemple, una part de la carretera està explotada, està tallat. Llavors, és díficil, ara mateix, marxar”.

Fa unes setmanes, el govern rus ja amenaçava d’entrar a Ucraïna, la gent s’esperava que acabaria passant?

“No, no s’ho esperaven. La gent no s’ha preparat l’alimentació. Nosaltres a casa tenim suficient espai per comprar el blat, per exemple. Però ara, a les botigues, ja no pots comprar arrós, pasta o coses d’aquestes que ja s’estan acabant. I [la gent] no en tenen a casa guardat perquè es pensaven que era un ‘farol’, una demostració de força perquè vivim en un segle en què el món no ho permetria.  Ha sigut surrealista. És curiós, perquè abans, molta gent es preparava per passar fam o per crisis. Però en aquest cas, tothom ha estat molt soprés. El meu pare, per exemple, no ho ha fet tampoc”.

Les sancions de la comunitat internacional envers Rússia són suficients?

“Ara mateix demanen molt que protegeixin l’aire perquè no saben fins quin punt i què és el que vol exactament [Putin]. Si volgués posar la força màxima ja podria destruir tot Ucraïna perquè [Putin] té més que suficient armament aeri. Llavors demanen, sobretot, protecció de l’aire. Les sancions i tot… La gent agraeix molt, però sobretot necessiten ajuda per la resistència a dins. Ahir vaig veure que demanaven com xarxes de pescadors, que encara no he entés perquè funcionen. Llavors, demanen perquè hi ha molta ajuda que va fins a Polònia als refugiats, però la que és necessària és per la gent que està a dins a la resistència”.

Avui s’acabava el toc de queda, la gent ha tornat a sortir al carrer?

“No, [la gent] continua a casa per por perquè sonen alarmes molt sovint. Diuen que han voltat míssils per part de Bielorússia i, com que estem molt aprop, encara que caigui lluny ens vola per sobre. També el que volen molt són avions molt avall. Per exemple, el meu pare em deia que un dia estaven pel carrer i que dos avions van passar tan baixos que es pensaven que s’estrallerien. Després van dir que era perquè no els detectin els radars”.

Des d’aquí, què podem fer?

“S’està recollint producte tipus llauna i tal, mantes, roba d’abric, avui a Lloret. A Vilobí d’Onyar, al restaurant L’Empalme, també estan recollint la roba perquè venen autocars a recollir-la i portar-la fins a la frontera de Polònia. I, ja està, aqui estem desitjant que s’acabi aviat això i trobem la solució perquè són les forces més grans que han de negociar. Nosaltres no”.

Gemma Masó
Periodista de Ràdio Marina.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

El més llegit

NOTHING FOUND!