La intel·ligència artificial s’ha integrat de manera accelerada en la creació de continguts, però aquesta adopció massiva no ha anat acompanyada d’una confiança plena. Segons dades recents analitzades per experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 66% de la població utilitza habitualment la IA, però menys de la meitat hi confia, i un 76% dels usuaris exigeix saber si un contingut ha estat creat per humans o per màquines.
Un cas paradigmàtic és l’error del diari Dawn, on un text generat per IA es va colar en una notícia publicada, provocant una forta onada de crítiques i reobrint el debat sobre els límits de la intel·ligència artificial en el periodisme. El problema no va ser tant l’ús de la tecnologia, sinó la pèrdua de confiança i la manca de transparència.
Altres estudis reforcen aquesta idea: una enquesta del setembre de 2025 indica que el 50% de les persones se senten més preocupades que entusiasmades davant l’avanç de la IA, i el 53% tem la pèrdua de la capacitat creativa humana. Així, mentre es reconeix l’eficiència tècnica de la IA per processar dades, persisteixen dubtes sobre el seu impacte social i cultural.
En resposta, cercadors i plataformes digitals estan ajustant els seus algorismes per prioritzar criteris com l’EEAT (experiència, coneixement, autoritat i confiança), afavorint continguts amb autoria humana clara. Segons un informe de la Melbourne Business School, aquesta bretxa de confiança obre pas a dues tendències: l’ús de la IA per a continguts ràpids i funcionals, i el contingut “sense IA” com a distintiu de qualitat prèmium.
