La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha reconegut a Tordera que les darreres dades de l’Idescat sobre pobresa a Catalunya “no són positives”. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, el 24,8% de la població es trobava el 2025 en risc de pobresa o exclusió social. Es tracta de vuit dècimes més que l’any anterior i trenca la tendència a la baixa iniciada el 2021. Tot i això, la consellera ha qualificat l’increment de “lleuger” i ha assegurat que les dades mostren “llums i ombres”.
Martínez Bravo ha fet aquestes declaracions durant una visita a Tordera, on ha passat per la Fundació El Rusc i posteriorment per l’Ajuntament. En atenció als mitjans, ha destacat com a element positiu l’augment de la renda mitjana, que considera un indicador de creixement econòmic. També ha advertit que les xifres no recullen encara l’impacte de mesures aprovades recentment ni l’increment d’algunes prestacions socials.
La infància, el col·lectiu més afectat
La consellera ha mostrat una especial preocupació per la població infantil. Segons les dades de l’Idescat, la taxa de pobresa entre els menors de 16 anys se situa en el 36,1%, 1,3 punts més que l’any passat. Martínez Bravo ha assenyalat que, mentre el sistema de pensions actua com un element clau de protecció per a la població envellida, les prestacions destinades a la infància no aconsegueixen reduir la pobresa amb la mateixa eficàcia.
En aquest context, ha defensat la necessitat de revisar l’ingrés mínim vital amb una mirada específica cap als infants. També ha afirmat que el complement d’infància hauria d’arribar a moltes més llars.
Prestacions i mesures en desplegament
Martínez Bravo ha admès que el Govern ha de continuar aplicant mesures perquè la prosperitat econòmica tingui un impacte real sobre el conjunt de la població. Entre aquestes, ha citat la nova renda garantida i el futur traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat.
Segons la consellera, el sistema de prestacions socials és clau per evitar que les dades de pobresa es disparin encara més. I, alhora, per garantir la protecció de l’estat del benestar, especialment per a les classes treballadores i els col·lectius més vulnerables.
