Els ciutadans del Maresme classifiquen el turisme com el tercer sector econòmic que més riquesa aporta a la comarca. Així es recull a les conclusions de l’informe sobre “L’opinió ciutadana sobre el turisme a la regió de Barcelona” elaborat pel LabTurisme de la Diputació de Barcelona i el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). Pel davant s’hi troben, en aquest ordre, el comerç i la indústria. En darrera posició hi ha el sector primari, que comprèn la pagesia, la ramaderia i la pesca.
L’informe mostra que les mencions al turisme destaquen entre les persones de menys de 35 anys i les residents a ciutats de més de 150.000 habitants i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ara bé, no es mostren diferències significatives en funció del gènere i del nivell d’estudis.
El turisme es percep com una cosa positiva
L’àmplia majoria de la població considera que l’impacte del turisme és positiu per al conjunt de la societat catalana. Els resultats són similars quan es fa referència tant al conjunt de Catalunya com quan se centra en la comarca. De fet, les opinions positives sobre l’impacte del turisme a la societat catalana són àmplia majoria a tots els segments de població analitzats en l’estudi.
Així, i segons les conclusions de l’informe, la major part dels enquestats opina que s’ha de continuar fomentant el turisme, tant a escala general com en concret a la comarca. Majoritàriament, els ciutadans van respondre que no creuen que s’estigui arribant al límit de la capacitat per poder absorbir el turisme a la comarca. Segons l’informe, aquesta opinió està més estesa entre les persones amb formació universitària i les residents a l’AMB. D’altra banda, un terç de la població no es posiciona al respecte. La no resposta creix entre les persones de més edat i menor nivell formatiu. També entre aquelles que no tenen la ciutadania espanyola i les que es dediquen a les tasques de la llar no remunerades, segons els resultats de l’estudi.
Majoritàriament, la ciutadania tampoc considera que el turisme limiti les activitats i l’espai públic de la gent que viu a la comarca. Els menors de 35 anys i les que tenen formació universitària són les que més opinen que sí afecta, segons detalla l’informe.
