L’Ajuntament de Lloret de Mar ha empadronat 1.532 refugiats ucraïnesos des de l’inici de la guerra. Lloret és un dels municipis amb la comunitat d’ucraïnesos més important de Catalunya, que arran del conflicte ha vist créixer de forma exponencial el nombre d’habitants d’aquesta nacionalitat. Actualment hi ha 2.379 persones ucraïneses vivint a Lloret de Mar. D’aquests 686 són menors d’edat i 424 consten com a escolaritzats en algun dels centres del municipi. Tot i que Lloret va rebre un allau de refugiats en els primers mesos de la guerra, encara a dia d’avui arriben persones buscant refugi. El consistori assegura que cada mes arriben una quarantena de persones.
Acollida transversal
La regidora de Serveis Socials, Arantxa Jiménez, explica que des del primer moment van “activar tots els recursos” que tenien a l’abast per rebre els refugiats. Per coordinar aquesta acollida, van activar una unitat “transversal” entre diferents àmbits per oferir de forma individualitzada a cada persona que venia.
Jiménez explica que en un principi la gent que venia tenia “necessitats urgents” i els havien de donar un habitatge, roba, menjar o medicaments. Un any després, encara arriben refugiats ucraïnesos però “el perfil és molt diferent”. La regidora apunta que ara la gent “té més poder econòmic” i poden permetre’s un habitatge.
Malgrat tot, des de l’Ajuntament s’encarreguen d’ajudar-los a tramitar el padró, la targeta sanitària o l’escolarització dels infants. De fet, en un any s’ha aconseguit que 424 infants tinguin una cadira a classe. Arantxa Jiménez ha detallat que això ha afectat a les ràtios, però destaca l’esforç de la comunitat educativa per crear protocols d’integració de l’alumnat i aconseguir “el mínim estrès possible”. Tot i així, Jiménez assegura que “a cada escola hi ha alumnat d’Ucraïna”.
Una traductora per a les escoles
Dins d’aquest procés d’escolarització s’ha trobat amb una barrera molt important: l’idioma. Per això diferents residents ucraïnesos a Lloret de Mar s’han ofert a fer de traductors entre professors, alumnes i famílies.
En paral·lel, els serveis socials municipals fan un seguiment de totes les persones refugiades. S’encarreguen de veure com estan, si necessiten res i com els poden ajudar. A més, l’Ajuntament treballa per la inclusió de la comunitat al municipi fent projectes amb joves o organitzant activitats familiars per conèixer el poble.
Foto: Aleix Freixas/ACN
