El Govern iniciarà accions per expropiar fins a 189 habitatges buits propietat de grans tenidors de 14 municipis declarats de demanda forta i acreditada i amb demanda de meses d’emergència per destinar-los a lloguer social. Entre els municipis hi ha ha Lloret de Mar.
La decisió es reflecteix a l’acord de Govern aprovat aquest dimarts en el Consell Executiu. La Generalitat requerirà als propietaris d’aquests prop de 200 habitatges que acreditin que el seu pis no està desocupat i, si no ho poden fer, s’iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social i en última instància s’optarà per l’expropiació forçosa. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.
Per ara, la Generalitat disposa ara d’uns 5 milions d’euros que servirien per expropiar, de moment, entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social. Ara bé, no descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra.
Expropiar pisos de bancs i grans tenidors de 14 municipis
La gran majoria dels habitatges pertanyen a grans propietaris com bancs i fons d’inversió i provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament. Tot i això, la Generalitat ha declinat especificar la identitat dels tenidors. D’aquesta mesura, n’estan exclosos els petits propietaris.
Els 14 municipis on s’han detectat els 189 habitatges són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró i Mollet del Vallès. També, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Totes són localitats amb forta demanda acreditada d’habitatge social. De fet, van respondre a l’oferiment de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a 45 municipis per adherir-se a un conveni per detectar i registrar els pisos buits i amb un major increment de sol·licituds valorades per les meses d’emergència. En aquest sentit, el Govern espera que aquesta iniciativa suposi un efecte multiplicador i la resta de localitats s’hi vagin afegint.
A tot Catalunya, hi consten 31.198 habitatges buits, incloent els de Barcelona, que té una mesa d’habitatge pròpia. A més, i hi ha 1.800 casos a les meses d’emergència. Per detectar els pisos buits, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.
El conseller de Territori, Juli Fenrández, ha explicat que l’objectiu és “mobilitzar” el parc d’habitatge social disponible per donar resposta als ciutadans en situació “d’alta vulnerabilitat”. A més, ha afegit que el Govern utilitza “totes les eines que té a la seva disposició” per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat i emergència habitacional.
Passos abans d’arribar a l’expropiació forçosa
Els pisos que poden ser expropiats consten en el registre d’habitatges buits. En aquest sentit, un cop s’hagi detectat que porten més de dos anys sense ser habitats de manera injustificada, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d’un mes acrediti que no està desocupat. Si demostra que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l’expedient quedarà tancat.
En cas contrari, s’obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l’habitatge. Una de les opcions és pactar un preu de venda o que el propietari i l’administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques.
Però si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d’expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d’abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari i es deixaria la concreció del seu valor real per més endavant.
La gestió dels pisos expropiats aniran a càrrec de l’Agència d’Habitatge. L’ens els destinarà a famílies vulnerables incloses en les meses d’emergència d’aquests municipis o a col·lectius com les víctimes de la violència masclista.
Foto: Aj. Lloret
