El Maresme afronta una crisi creixent en matèria d’habitatge. Tot i la diversitat dels seus 30 municipis, la comarca comparteix una problemàtica comuna: l’encariment sostingut dels preus de compra i lloguer, i l’augment de persones en risc d’exclusió residencial. Aquesta realitat es va posar sobre la taula durant la jornada “Habitatge i urbanisme al Maresme: noves mirades per afrontar grans reptes”, organitzada dimarts passat pel Consell Comarcal.
Durant la trobada, es van presentar dades preocupants. D’una banda, a tots els municipis, l’esforç econòmic de les llars per pagar el lloguer supera el 30% dels ingressos, i en alguns casos, com Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna, arriba a superar el 50%. A més, s’han detectat 3.623 persones en situació d’exclusió social (sense comptar Mataró), mentre que només hi ha 117 recursos disponibles per fer front a emergències de l’habitatge.
Creixement del parc residencial i desequilibris al mercat
Segons l’Informe 2024 del mercat immobiliari al Maresme, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, el parc residencial va créixer en 934 habitatges l’any passat (+0,45%), superant la mitjana catalana. Tanmateix, les transaccions de compravenda van augmentar un 15,1%, mentre que els contractes de lloguer van caure un 10,8%, assolint el nivell més baix des de 2009. En ambdós casos, els preus han continuat a l’alça.
El Maresme compta amb 338.634 immobles, dels quals el 61,85% són d’ús residencial. El 3,9% del total són immobles buits. A més, la comarca disposa d’un 28,81% de sòl vacant, amb 12.501 parcel·les sense edificar. Arenys de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Palafolls lideren el rànquing de municipis amb més sòl disponible, mentre que Vilassar de Mar i Premià de Mar en tenen menys.
Preus disparats i desigualtats entre municipis
El 2024 es van formalitzar 6.378 operacions de compravenda, el 88,6% de les quals corresponen a habitatge de segona mà. Vilassar de Mar és el municipi amb el preu més alt per metre quadrat: 3.861,47 €/m² en habitatge usat i 4.707,87 €/m² en obra nova. A l’altre extrem, Tordera registra els preus més baixos, amb una mitjana de 1.496,38 €/m² en habitatge usat.
Pel que fa al lloguer, es van signar 6.602 contractes, 810 menys que l’any anterior. El preu mitjà mensual es va situar en 847,61 €, amb increments destacats a Premià de Dalt (+31,7%), Sant Cebrià de Vallalta (+14,8%) i Santa Susanna (+12,1%). Sant Vicenç de Montalt encapçala el rànquing amb una mitjana de 1.667,74 €/mes, mentre que Tordera es manté com el municipi més assequible (637,87 €/mes).
Construcció d’habitatge: repunt amb protagonisme públic
El 2024 es van iniciar 1.156 noves construccions, un 27,17% més que l’any anterior. El 76,6% són habitatges lliures i el 23,4% de protecció oficial. Mataró lidera tant en inici d’obres (277 habitatges) com en finalització (333). També destaquen les promocions públiques a municipis com el Masnou, Santa Susanna, Palafolls i Arenys de Mar.
Reptes i estratègies municipals
Davant d’aquest escenari, els ajuntaments del Maresme comencen a desplegar estratègies per ampliar el parc d’habitatge assequible. Mataró, Sant Cebrià de Vallalta i Arenys de Mar van exposar les seves iniciatives durant la jornada. L’advocat Pablo Feu va detallar els instruments legals disponibles per als consistoris, com la mobilització d’habitatges buits o la regulació dels preus.
