Continua el procés complex i costós de la municipalització de l’aigua de la urbanització Maçanet Residencial Parc. L’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, ha explicat aquest dimecres que la prioritat és posar a punt les bombes dels pous i els dipòsits d’aigua “perquè quan arribi el cap de setmana ningú es quedi sense aigua i sigui potable”.
La municipalització podria costar més de 7 milions d’euros al consistori i l’alcaldessa, acompanyada del secretari de l’Ajuntament Joan Ignasi Carles Ledesma i l’arquitecta municipal Marta Soler, ha exposat de nou una situació que ha obligat el consistori a actuar “amb caràcter d’emergència a causa d’un problema de salut pública urgent”. Ara és AGBAR qui està gestionant l’aigua d’aquesta zona.
Van demanar al departament de Salut que els ajudés a fer fora Rec Madral com a gestor del servei de l’aigua i l’Ajuntament lamenta que no fessin cas dels informes que apuntaven a una mala qualitat de l’aigua i que els inspectors tinguessin “una doble vara de mesurar” a Maçanet Residencial respecte a la resta del municipi. Figueras denuncia que “s’han sentit sols en aquest procés”.
Algunes de les problemàtiques que han explicat és que el clorificador a vegades no funcionava, que tenien punxada la planta perquè l’empresa no contractava prou potència, que no es fes manteniment ni hi hagués seguretat per accedir a les instal·lacions o que hi hagués rates rondant els pous.
L’Ajuntament s’aferra a un bon motiu per creure que poden guanyar el cas i és que els tribunals han donat per extingit el contracte de gestió de l’aigua de Rec Madral a la propietària de les instal·lacions a causa de les irregularitats que acumulava l’empresa. I aquí l’alcaldessa ha tornat a mostrar la seva indignació amb la “passivitat” de Salut i estan recollint informes per presentar una queixa formal.
Ràdio Marina ha contactat amb Rec Madral que, de moment, opta per no fer declaracions sobre aquest tema.
Una inversió milionària per garantir aigua de qualitat
Rere Rec Madral, hi ha la propietària de les instal·lacions, que demana al consistori que les compri per 4,5 milions d’euros. A això s’hi han de sumar les inversions necessàries per posar-ho al dia i per la planta de tractament i tot plegat sumaria uns 7 milions d’euros.
A la urbanització hi ha uns 2.000 residents, però a l’estiu s’hi poden acumular unes 6.000 persones i, per tant, s’agreugen els problemes de manteniment d’aigua. Segons l’alcaldessa “ha costat que alguna companyia privada volgués entrar a la urbanització perquè són 54 quilòmetres de carrers, no consten el nombre de comptadors enlloc i no hi ha plànols de la xarxa”. A més, s’hi afegeix la complicació que són aigües amb molt manganès i ferro “difícils de tractar”.
Segons l’Ajuntament, Rec Madral els demana 2 milions d’euros per inversions a la xarxa d’aigua. En aquest sentit l’alcaldessa respon que “hauran de justificar molt bé quines són”. El cost de la municipalització del servei podria suposar un endeutament d’entre deu i vint anys pel municipi i, en aquest sentit, el consistori treballa per demanar subvencions a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i per aconseguir que Rec Madral assumeixi costos.
Si anem als inicis d’aquesta problemàtica, ens situem als anys 90 quan Residencial Parc era una urbanització privada. L’Ajuntament va recepcionar tota la residència a excepció del tema de l’aigua, que quedava en mans d’un privat que va derivar-ne la gestió a Rec Madral. Des de l’Ajuntament constaten que, sobretot en els últims sis mesos, “hi ha una deixadesa absoluta del servei”, però que “el 2014 l’aigua ja sortia malament”.
Mentrestant, els residents es queixen dels electrodomèstics (rentadores i rentaplats) que es fan malbé de seguida per la mala qualitat de l’aigua i alguns han optat per col·locar filtres i buscar solucions individualment a l’espera que el problema se solucioni de manera definitiva.
