L’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, ha defensat haver actuat pensant en “l’interès públic” i en resoldre el “problema d’estacionament” del municipi quan l’any 2016, atenent una petició d’Autocars Calella, va autoritzar crear un pàrquing d’autocars en un solar qualificat de sòl urbà. En el judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona, ha dit que era un permís de “temporada” i ha insistit que no va contemplar que vulnerés l’ordenament jurídic. Ha afegit que el 2017 va donar llum verda que la companyia tornés a usar l’espai amb la condició que l’aparcament estigués obert a tothom i que el preu es reduís a 5 euros. El fiscal li atribueix un delicte continuat de prevaricació i demana 2 anys i 9 mesos de presó i 13, d’inhabilitació.
En la segona sessió del judici, també ha declarat l’altra acusada en aquest procediment, l’arquitecta municipal de Santa Susanna. A la compareixença ha explicat que va tenir constància que Autocars Calella volia obtenir una autorització de temporada pel servei d’aparcament dels seus vehicles, el mes de febrer de 2016. Ha assenyalat que va ser en el marc d’una reunió amb la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. “L’alcalde va dir que havia rebut una proposta d’una empresa d’autocars per estacionar en uns terrenys de titularitat privada que ja estaven reparcel·lats”, ha indicat l’arquitecta. A més, ha relatat que es va considerar que la petició no s’ajustava al que dictava la Llei d’Urbanisme de Catalunya. En aquest context i davant la insistència del batlle, es va optar per estudiar si aquesta demanda podia prosperar com a activitat municipal.
L’arquitecta municipal nega haver rebut “pressions”
Així, ha declarat que el mes de maig següent, Autocars Calella, va entrar una sol·licitud demanant desenvolupar una “activitat per a la temporada turística”. Llavors, la jurista del consistori va demanar-li a l’arquitecta que fes un informe “informatiu” sobre “els usos del sòl en aquesta parcel·la turística hotelera”. Tot i que ha insistit que aquest document no era vinculant, l’arquitecta ha dit que finalment va determinar que l’activitat era “admissible” perquè “no veia cap mal en què els autobusos aparquessin”. Alhora, ha negat haver rebut “pressions”.
D’acord amb el fiscal, poc després, l’empresa va entrar una nova instància per posar en marxa un servei de pupil·latge en aquest pàrquing, de forma que també hi poguessin aparcar vehicles externs a la companyia a canvi de pagar una quota.
La tècnica municipal ha lamentat que quan va arribar el mes de novembre i va finalitzar el termini pactat, la companyia no complís amb l’acordat i abandonés els terrenys. Ha relatat que va engegar-se la maquinaria per obligar-la a desallotjar l’espai i que, en paral·lel, Autocars Calella va entrar una nova instància per fer ús dels terrenys de forma temporal durant la temporada turística de 2017. “En aquell moment vaig fer un informe desfavorable perquè no havien respectat res”, ha comentat l’arquitecta.
L’alcalde diu que va actuar pensant en el bé de Santa Susanna
En la seva compareixença davant el jutge, Joan Compolier, ha detallat que l’autorització per a tirar endavant l’estacionament no s’emmarcava a un procediment urbanístic. Ha apuntat que corresponia a una “activitat de temporada d’estiu” que tenia data de caducitat. Així, ha remarcat que el govern local “va sentir-se enganyat” quan, en arribar el mes de novembre, Autocars Calella no va endur-se els seus vehicles de l’espai.
El batlle ha recordat que l’Ajuntament dona permisos per a activitats d’estiu “contínuament” i ha dit que aquests no tenen relació amb l’urbanisme. A més, ha explicat que hi havia “un interès públic” per “trobar una solució i endreçar el problema de mobilitat i aparcament a Santa Susanna”. En aquest sentit, ha assegurat que també hi havia problemes de vandalisme contra aquests vehicles. Amb tot, ha destacat la necessitat de mantenir una bona imatge del municipi per preservar l’activitat turística.
Campolier va signar un decret d’alcaldia que “pensava en l’interès general”
Pel que fa a la segona autorització d’aparcament, la de 2017, Campolier ha assegurat que no va interpretar l’informe de l’arquitecta com a desfavorable. “Deia que només es podia entendre com a admissible el projecte en cas que fos gratuït i obert al públic”, ha relatat el batlle. A més, ha considerat que per aquest motiu l’empresa va presentar una nova proposta rebaixant el preu d’accés a 10 euros. Finalment, assessorat per tècnics municipals, Campolier va signar un decret d’alcaldia que “pensava en l’interès general”. Així, donava llum verda a l’estacionament fixant un preu de 5 euros que “no era gratuït, però era baix i permetia tenir els autobusos vigilats perquè també s’incloïa un vigilant”.
Segons l’alcalde, la mesura “va ser un èxit per Santa Susanna”. En aquest sentit, ha deixat clar que “mai es va pensar en l’interès d’Autocars Calella” i que l’objectiu sempre va ser “resoldre un problema greu de pàrquing”. També ha afirmat que no va ser conscient que estava fent res mal fet o que els decrets que va signar estiguessin “vulnerant l’ordenament jurídic”.
Gairebé tres anys de presó i 13 d’inhabilitació
La fiscalia acusa l’alcalde d’un delicte continuat de prevaricació urbanística per atorgar llicències urbanístiques “sabent de la seva injustícia”. Per la seva banda, a l’arquitecta municipal l’acusa d’un delicte de prevaricació urbanística “per haver informat favorablement una llicència urbanística sabent la seva injustícia”.
Per l’alcalde demana dos anys i deu mesos de presó, una multa de vint mesos a raó d’una quota diària de 15 euros, i 13 anys d’inhabilitació. A l’arquitecta, un any i deu mesos de presó, una multa de catorze mesos a raó d’una quota diària de 15 euros, i nou anys d’inhabilitació.
L’alcalde de Santa Susanna va assumir el càrrec l’any 1976. Des de llavors sempre ha estat al capdavant de l’Ajuntament, excepte en el període 2007-2011. Durant aquest període, Campolier va haver d’abandonar les seves responsabilitats després que un jutge l’inhabilités durant quatre anys per un delicte de prevaricació.
