La Selva és una de les comarques amb la majoria de platges en retrocés. Per la seva banda, el Maresme, n’hi té una minoria. Així ho apunten les dades d’un estudi preliminar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
A Catalunya, dues de cada tres platges han perdut terreny en les últimes set dècades. Segons assenyala el tècnic de riscos geològics de l’ICGC, Jordi Pinyol, això es deu al fet que “la franja litoral de Catalunya està urbanitzada en un 59% en els primers 100 metres de platja, això fa que a les platges els sigui molt difícil adaptar-se de manera natural a les condicions d’onatges”.
L’estudi de l’ICGC assenyala que la línia de la costa catalana ha augmentat de 740 quilòmetres, el 1956, a 911 km, el 2019, per la construcció d’estructures com ports, dics o espigons. Segons Pinyol a la urbanització de la línia de costa se li suma un dèficit sedimentari que fa anys que s’arrossega, així com l’augment del nivell de mar, que en els últims 30 anys ha pujat 10 centímetres. “Podem dir que hi ha una tendència regressiva a les platges”, sentencia.
L’evolució de les platges de la Selva i el Maresme
A la Selva, entre el 1956 i el 2019 un 56% de les platges han retrocedit i un 39%, han crescut. Ara bé, en l’última dècada, entre el 2010 i el 2019, un 86% han estat en regressió i només un 11% en creixement.
En canvi, al Maresme, s’hi observa un cert “equilibri”. Entre 1956 i 2019 un 45% de les platges maresmenques han estat en regressió i un 54% en creixement. Pel que fa a l’última dècada, un 30% han retrocedit i un 68% han crescut. Fent referència a aquestes dades Pinyol assenyala que “les platges al nord d’un port van creixent, perquè agafen sorra, mentre que al sud de la infraestructura es van aprimant, per això hi ha aquest equilibri aparent entre platges que creixen i platges que disminueixen”.
Tot i això, l’institut alerta que les dades recopilades formen part d’un estudi preliminar que encara s’ha d’estudiar amb més profunditat platja a platja. A més, aquest estudi preliminar no compta amb registres de totes les platges catalanes. Ara com ara, treballen en la recopilació de les dades recollides des de 2020. “S’ha d’estudiar perquè hi ha moltes interaccions i aspectes a tenir en compte, i s’ha de fer platja a platja i veient la història de cada una per poder extreure’n una conclusió. Després d’un temporal és evident que el que més es veu és l’erosió, però també és esperable que en relativament poc temps hi hagi una certa redistribució de la sorra i que aquesta torni a la platja”, assenyala el tècnic.
Estudiar l’evolució del litoral català
Les dades de l’ICGC són fruit d’un treball de cartografia de la línia de costa de les platges i cales de Catalunya en el marc del projecte Servei d’Informació de la Dinàmica Litoral (SIDL). Per estudiar l’evolució, s’han recopilat les dades de quatre vols de fotografies aèries fets el 1956, el 2004, el 2010 i el 2019. A partir d’aquestes, l’ICGC va dur a terme l’anàlisi mitjançant el Sistema d’Anàlisi de la Línia Digital de la Costa (DSAS). Aquest és un programari del Servei Geològic dels Estats Units que permet comparar diferents línies de costa per extreure les longituds i velocitats dels moviments de les platges.
Des de fa 13 anys, l’ICGC realitza vols fotogràfics, com a mínim, una vegada a l’any per poder determinar l’evolució del litoral català. De fet, les ortofotos que s’han fet servir per a l’estudi són totes amb imatges pròpies excepte les del 1956. Les d’aquest any van ser fruit d’un projecte cartogràfic conjunt entre el govern espanyol de l’època i l’exèrcit dels Estats Units.
