La Selva és la comarca que té la ràtio d’ocupacions d’habitatges més alta de Catalunya, amb 1.014 per cada 100.000 habitants entre els anys 2018 i 2022. Així ho reflecteixen dades del departament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies. La segueixen el Baix Penedès (amb una ràtio de 954) i l’Alt Camp (671).
Entre el 2018 i el 2022, 1.802 habitatges van ser ocupats a la Selva. Malgrat tenir una proporció més alta que cap altra comarca, es tracta d’una xifra absoluta més baixa que als territoris amb més casos com el Barcelonès (9.942 ocupacions en els cinc anys), el Vallès Occidental (4.279), el Maresme (2.201) i el Vallès Oriental (2.174). En tots quatre casos, la ràtio és molt similar a la mitjana de Catalunya, que se situa en les 448 ocupacions per cada 100.000 habitants. A l’altre extrem del rànquing, els Mossos no van registrar-ne cap a l’Alta Ribargorça i van tenir constància de menys de 10 al Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta i l’Aran en tot el lustre.
Les ocupacions, tema de debat electoral
L’alta incidència de les ocupacions a la Selva comporta que la qüestió hagi estat un dels punts de debat durant la precampanya de les eleccions en alguns dels seus municipis, com ara Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, i Riells i Viabrea, la tercera població amb una taxa més alta a tot el país. Diversos alcaldables de la comarca aposten per reforçar la vigilància, mentre que d’altres busquen diàleg amb els ocupes per evitar que s’hi estableixin. Alguns candidats remarquen que cal actuar amb els habitatges buits i expropiar-los per evitar el problema.
El cas de Riells
Riells i Viabrea és el tercer municipi de Catalunya que ha tingut més ocupacions en proporció als habitants, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Entre el 2018 i el 2022 s’han registrat 3.552,2 habitatges ocupats per cada 100.000 habitants. La mitjana catalana se situa als 338,1. Malgrat tot, en els dos últims anys s’ha reduït notablement. L’alcalde i candidat d’ERC, Josep Maria Bagot, explica que van començar el mandat amb 120 casos però han aconseguit reduir un 70% aquesta xifra i ara en tenen una trentena.
Bagot assegura que han apostat per un mètode basat en incrementar la vigilància i la pressió i, també, compaginar-ho amb el diàleg. L’alcalde i candidat lamenta que els municipis estiguin “limitats per la llei” en molts casos i per això han decidit apostar per diferents vies com parlar amb entitats bancàries o “concienciar als ocupes” perquè els avisin quan marxin i, així, la policia pugui precintar la casa.
Pressió policial a Caldes
A Caldes de Malavella el volum d’ocupacions és menor. A dia d’avui només hi ha una dotzena de persones sense recursos. L’alcalde del municipi, Salvador Balliu, ha anunciat que no vol incidir-hi perquè no generen conflictes de convivència. Balliu és candidat de Junts a l’alcaldia i arriba als comicis electorals amb els “deures fets” perquè ha reduït un 86% les ocupacions.
El cas de Caldes ha consistit en “fer pressió” policial en aquelles cases i urbanitzacions on sabien que hi havia ocupacions delictives. Per aconseguir-ho el consistori va fer un estudi per saber si la gent que entrava en un habitatge buit ho feia per necessitat o no. Balliu ha recordat que hi havia casos en què veien “cotxes bons” o eren persones “que no anaven als serveis socials”. En aquests casos, s’incrementava la pressió policial per aconseguir que els delinqüents marxessin.
Un cos de serenos a Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva suma 167 ocupacions en els últims cinc anys i es troba en la desena posició del llistat de municipis catalans amb més cases ocupades. A dia d’avui només n’hi ha 13. Malgrat tot, el candidat del PSC a l’alcaldia de Maçanet de la Selva, Javier Gómez, aposta per reduir-les a partir de la creació d’un cos de serenos.
Gómez creu que aquelles persones necessitades han de recórrer a un “circuit oficial” per aconseguir un habitatge a partir d’un lloguer social. Malgrat tot, en aquells casos en què es tingui constància que hi ha una activitat delictiva, cal apostar per la vigilància i aconseguir que marxin. L’alcaldable detalla que la proposta contempla tenir sis persones per garantir la rotació en horaris però que permetria cobrir la vigilància nocturna i actuar en els casos de conflictes veïnals amb rapidesa.
“Atacar el problema de base”
Per a la CUP de Santa Coloma de Farners, la solució no passa per incrementar la vigilància, sinó que cal “atacar el problema de base”, que és mobilitzar l’habitatge buit. L’alcaldable de la formació a la capital de la Selva, Ivette Casadevall, recorda que “si hi ha ocupacions és perquè hi ha habitatges buits”. Per això, com diu, cal buscar els responsables de tenir les cases i pisos tancats en comptes de “criminalitzar” la pràctica de l’ocupació.
En aquest sentit, considera que “la majoria” de les ocupacions són per part de famílies vulnerables que no poden accedir al mercat regular de l’habitatge perquè “els preus no són assequibles pels sous que té la gent”. Per això cal oferir una resposta social i no tant apostar per la vigilància i la criminalització del col·lectiu.
De tota manera, Casadevall ha assegurat que estan en contra de “qualsevol activitat delictiva” però demana “analitzar cas per cas” i no caure en el parany d’englobar-ho tot sota un paraigües de “racisme intrínsec”.
