Al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre Sant Jordi.
“Bon dia, Josep Lluís i audiència,
Sembla que aquest any, Sant Jordi ha canviat de vorera. És a dir, aquest any el Sant Jordi ve carregat d’una preocupació que fins ara molt pocs havien expressat: què passa amb el Drac? Per què ha de morir? Sí que és veritat que es vol menjar la princesa i tot això, però si estem en contra de la pena de mort, no hauríem també de perdonar-li la vida? Al cap i a la fi, no és més que una bèstia que fa el que ha de fer, de bèstia i de monstre.
Aquest canvi de perspectiva, induït per la publicitat i el màrqueting, lliga perfectament amb els temps que corren, en què la correcció política, i la correcció política del llenguatge, han arribat a límits esperpèntics, per no dir altres coses.
Fa molts anys, tants com trenta, per Sant Jordi em va caure a les mans un llibre divertidíssim que es titulava Contes per a nens i nens políticament correctes. Una obra mestra que denunciava a través de l’absurd el llenguatge políticament correcte i l’absurditat a la qual ens aboca. Sí que molts contes dels de tota la vida són promonarquia, exageradament individualistes, antianimalistes, bel·licistes i masclistes. Això no ho pot negar ningú, però aquest llibre reescrivia aquests contes en clau de llenguatge políticament correcte per denunciar tant els valors que impregnen els contes mateixos, com l’estupidesa de jutjar-los des del nostre temps, amb els nostres valors. Encara em cauen les llàgrimes de pensar amb els tres porquets cantant cançons pacifistes contra el llop, o la caputxeta intentant dialogar amb el llop perquè no se la mengés. I així, tants i tants contes. No sé si encara es troba, però a la meva lleixa hi té un lloc d’honor.
No tornarem a entrar en el tema de la correcció lingüística, contra el qual ja vam fer unes reflexions l’any passat, però avui que és el dia dels enamorats, de les roses, dels llibres, dels bons desitjos, de la catalanitat desacomplexada que passeja pels carrers pacíficament, cívicament i orgullosament, avui, just avui, em sembla un bon dia per convidar a tothom a pensar una mica més en aquest patrimoni nostre que és la llengua, que hem rebut com un regal meravellós del cel i que haurem de passar als que venen darrere nostre. Pensem en com passarem el català a les futures generacions.
I ja està, amb què hi pensem, avui en tinc prou.
Perquè avui és Sant Jordi, i tot i que aquest personatge es va encarar amb un drac i el va matar, també resulta que va formar part del cicle de la vida perquè de la sang en van sortir roses i de les roses, l’amor de la princesa i possiblement els descendents de Sant Jordi. I tot va començar amb un petit pecat original que portem tots i que ens pot fer dubtar. Però no dubtem, agafem la llengua i no tinguem por del drac. Respectem-lo, però no li tinguem por.
I si sortiu al carrer, que espero que si, compreu una rosa i regaleu-la a algú que estimeu. I compreu un llibre, i regaleu-lo a algú que estimeu.
I fem que aquesta generositat i entrega sigui la nostra nova normalitat, perquè la versió alternativa no em convenç gens, i espero que a vosaltres tampoc.”
