Com cada dimecres, al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui,
“Bon dia Josep Lluís, i audiència,
Trobo que a la nostra societat cada vegada hi cabem menys.
Vull dir que hi ha menys espai per les diferències en un moment en què des de les esferes més benintencionades (i no ho dic amb ironia) es vol ser més inclusiu que mai.
Parlem de diferències i parlem també de desigualtats.
En una societat molt preocupada per respectar els gèneres corresponents a cada frase, els crims masclistes augmenten estadísticament mes rere mes, any rere any.
En una societat amb més influències culturals de fora que mai, sigui a través de sèries, llibres i del sol fet de tenir accés sempre que vulguem a Internet, el racisme es fa un lloc cada vegada més important a la política, amb l’arribada a diferents parlaments de grups clarament xenòfobs i d’ultradreta.
I si parlem de desigualtats, hem de saber que vivim el moment en què la humanitat ha creat més riquesa, ha estat capaç de generar més moviment de mercaderies, de capitals i de negoci. I, tot i això, no som capaços de convertir tota aquesta riquesa en benestar per al conjunt de la societat.
El cap de setmana passat vam conèixer la notícia que quatre nanos de 18 i 20 anys havien atacat i estomacat a uns sense sostre a Blanes mateix. Una acció premeditada i planejada des de l’odi més pur, des de la repulsió a la diferència i l’aversió a la pobresa.
En diuen ‘aporofòbia’, i representa la por o l’odi als pobres. Però compte que no és el mateix. Una cosa és tenir por d’algú pel sol fet de ser pobre, cosa que no entenc, perquè a mi podria ni anar-me’n ni venir-me’n. I l’altre, molt diferent, és odiar-lo, cosa que encara entenc menys. Què fa que la situació menys favorable d’algú em porti a odiar-lo? Ni una cosa ni l’altra em semblen bon senyal. Però sembla que d’aquestes bestieses cada vegada en passen més, i s’han convertit en la nova normalitat.”
Amb el patrocini de:
