Al matí360 de Ràdio Marina en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui, sobre les trucades indesitjades i el risc de ser estafat.
“Bon dia, Josep Lluís, i audiència,
Segur que molts de vosaltres rebeu trucades indesitjades al mòbil o a casa vostra dia si, dia també.
Cada dia ens truca algú per oferir-nos una millora del contracte de la llum, del gas, d’Internet, una assegurança de vida, o el que sigui. I ho trobo un escàndol perquè hi ha una llei general de telecomunicacions (per als més morbosos, la llei 11 de 2022) que prohibeix l’spam telefònic.
Segur que també heu sentit a parlar de la famosa llista Robinson on s’i t’hi apuntes, les empreses de publicitat no et poden trucar. Dos instruments legals per protegir els consumidors dels abusos de la publicitat telefònica que les grans empreses simplement es passen pel forro. Bé, això ni ho fan només grans empreses i totes les empreses que ho fan són grans. Però el que vull dir és que per un motiu o per un altre, és massa fàcil saltar-se aquesta llei i continuar donant la tabarra amb la “publi”. Però és que el tema va molt més enllà de la publicitat, perquè si només fos això, rai! El problema és que tampoc hi ha control sobre qui són aquestes empreses que se salten la llei, ni si el seu objectiu és legítim o no. Dit ras i curt: que aquest abús porta associat el risc de ser estafat.
I tots coneixem gent a qui li han colat un contracte de llum sense adonar-se’n igual que fa uns anys els bancs van col·locar unes preferents a jubilats i estalviadors que van cometre l’error de no sospitar d’una gent i una empresa que els hi generava confiança.
Hi ha gent molt vulnerable. Molta gent. Tanta com tothom, perquè ningú de nosaltres està lliure de poder ser víctima d’una estafa.
Potser per telèfon, potser per SMS, potser per whatsapp, per correu electrònic… tots som víctimes potencials d’una estafa en qualsevol moment, perquè els dolents sempre-sempre van per davant nostre, i no al dir de la policia, el govern o qui sigui que ens ha de protegir d’això.
El tema està agafant unes proporcions descomunals i he deixat de patir per pares i avis per començar a patir per tots i cadascun de nosaltres. Al nostre voltant se senten mil històries de gent a qui han robat mils d’euros per una trucada o per haver clicat un enllaç en un missatge que era igual que els que rep cada dia del banc.
I davant d’això que podem fer? L’únic que se m’ocorre és tornar al sistema tradicional de la confiança. Només respondre als telèfons que coneixem. No clicar mai res. No autoritzar cap tràmit si no s’està cara a cara amb una persona real en una oficina real. Tornem a la confiança de veritat, i no a la confiança per defecte o en general, perquè si ens fiem de tothom, segur que acabarem trobant algú que abusi de nosaltres.
Se m’ocorre llançar la idea a aquesta casa de fer una petita secció amb consells de seguretat. Tots sabem que la confiança vol dir això: conèixer a qui ens parla i creure’ns-el.
Aquesta situació està creant por i està podrint la societat. Per això us demano que no us la jugueu i no digueu mai que si al telèfon si no esteu 100% segurs de qui teniu al davant. I el mateix val per qualsevol suport i tipus de missatge.
Us desitjo unes bones festes, segures, tranquil·les i amb una normalitat ben normal.”
Amb el patrocini de:
