Cada dimecres, al matí360 de Ràdio Marina, en Josep Borrell, arriba amb La nova normalitat. Avui sobre la Selectivitat i tot el que ve després d’aquests exàmens.
“Bon dia, Josep Lluís i audiència,
Des d’ahir els nostres joves adolescents a punt d’entrar a l’edat adulta estan fent la selectivitat. I he sentit a dir mil coses: una prova molt exigent, que si el tema de les faltes d’ortografia els ha desestabilitzat, que si ja surten del model d’examen instaurat per la COVID, que s’hi juguen la vida, que si és un ritu iniciàtic… Estic d’acord amb tot, i amb res!
És a dir, sí que és un moment molt delicat. Sí que és un moment molt clau, però no ho és la vida per molta gent cada dia? No hi ha molta gent que es juga poder tirar endavant cada dia amb una visita a un client potencial? Amb poder tancar una venda? En poder fer bé una entrevista de feina? En fer una bona tasca que li ha estat encomanada pel seu responsable?
Espòiler pels joves: de moments dur a la vida n’hi ha molts i a alguns, estadísticament, ens hi entrebanquem. I a la realitat, això és així. Ara bé, no per això cal deixar-ho estar. Al contrari, no es pot deixar d’intentar. O és que és una opció no continuar collant per viure la millor vida possible?
Avui volia començar amb la “Sele” perquè és just el que està passant aquests dies a casa nostra i perquè m’ha semblat que fins i tot en aquest moment, estem llançant missatges molt condescendents a uns joves que el que necessiten és ànims i força per superar l’examen, no que els perdonem la vida si no se’n surten.
I no vull deixar de mirar per un moment que passa al món: a Ucraïna, amb cops i contracops que, al final de tot, encara que hi hagi drons pel mig, sempre també hi ha vides que es perden.
A Gaza, on l’horror infligit per l’estat d’Israel (que no pels jueus, que no és el mateix) sembla no tenir límits.
I ara la revolució taronja a Los Angeles, on un Trump a qui agrada picar la taula i fer-ho saltar tot pels aires, està escenificant la seva enèsima astracanada.
No sé, Josep Lluís, ens has de donar unes bones vacances! Aquesta nova normalitat ens està esgotant!
I, per cert, l’altre dia vaig anar a córrer (recordeu que no soc del club de la licra de colors), i un ciclista em va saludar.
Pot ser que efectivament estiguem entrant en una nova normalitat?”
